Dissabte 27 d’abril, “Cliffs of Moher”
9.00 am.
Després de l’Irish breakfast (ous, cansalada, mongeta blanca amb tomàquet i botifarra negra) o de l’esmorzar continental, que cada família preparava diferent per als alumnes, vam sortir amb autobús cap als penya-segats de la costa oest d’Irlanda. Un paisatge salvatge, molt salvatge, on el vent bufa amb ratxes immesurables. De fet, vam viure escenes gairebé de ciència-ficció, perquè semblava que el vent pogués empènyer-nos i fer-nos volar. Però, no, no, no va ser així. A més, una bona barrera de pedra impedeix saltar als penya-segats, perquè ningú s’atreveixi a fer-s’hi fotos arriscades.
Els alumnes es van fer mil i una fotografies als penya-segats de la costa oest irlandesa
Així baixàvem pel camí adjacent als 'Cliffs of Moher'
Amb el paisatge ben desat a la memòria del carret dels mòbils i al cap, vam retornar a l’autobús per dirigir-nos cap al castell de Bunraty, al comtat de Clare, que estava situat entre les poblacions de Limerick i Ennis.
Els alumnes, al castell de Bunratty
Un guia ens va explicar que la història del castell, que està situat al costat d’un parc folklòric, on ens va explicar que hi havia hagut un campament víking.
En el temps lliure, els alumnes van visitar les cases ambientades de l’època, i també va ser el moment de dinar-hi.
A l’endemà diumenge, era el dia de les famílies, en què els alumnes havien de compartir les activitats que pares i fills irlandesos haguessin preparat.
Dilluns, 29 d’abril
A les 8.00 am del matí, vam sortir amb autobús en direcció a Galway, on vam fer-hi ruta guiada i vam descobrir-hi els carrers principals del nucli i alguns de les curiositats monumentals, com l’arc de pedra, conegut com l’Spanish Arch, que havia format part de l’antiga muralla de la ciutat.
Els alumnes, escoltant el guia a la ciutat de Galway
Finalment, ens vam dirigir a l’aeroport a Dublín, en un trajecte amb bus de ben bé dues hores llargues. A l’aeroport, hi vam dinar, i també vam viure més escenes que han fet gros l’apartat “anecdotari”. L’alumne Albert Ferrer Parés va llençar (sense voler, és clar) el bitllet d’avió a la paperera. Una badada que va tenir solució immediata, perquè ell mateix recordava la paperera que encara devia contenir el bitllet. Hi va tornar, la va remenar i va trobar el paper que li va permetre passar el control aeri.
A les 9.30 pm (o potser una mica més) els alumnes van arribar a l’estació de tren de Vilanova i la Geltrú.
