Benvolgut professorat,
Us faig arribar aquest escrit amb la voluntat de comentar-vos les meves sensacions sobre el Coronavirus (Covid-19), i les possibles solucions que es poden aplicar a mĂ©s a mĂ©s de les que estĂ executant l’Estat espanyol. Abans de començar, però, desitjo que tu i la teva famĂlia us trobeu bĂ© i amb molta salut.
En primer lloc, què Ă©s el Covid-19? És un membre d’una Ă mplia famĂlia de virus, com tambĂ© ho sĂłn el MERS-CoV (la sĂndrome respiratòria de l’Orient MitjĂ ) i el SARS-CoV, que ocasionen febre i incomoditats respiratòries a mĂ©s de tos que pot evolucionar a malalties respiratòries greus. Tots aquests virus presenten un alt nivell de contagi, fet altament preocupant en una societat urbana, com la nostra. No hi ajuda el fet que no s’hagi desenvolupat una vacuna o cura per aquesta epidèmia, cosa que fa la situaciĂł mĂ©s inestable. Per tot això, les instruccions donades per l’OrganitzaciĂł Mundial de la Salut han estat romandre a casa per no facilitar la propagaciĂł de la infecciĂł i reforçar les mesures d’higiene personal diĂ riament.
Aquestes premisses sĂłn força difĂcils de seguir per a mi, ja que soc una persona que m’agrada el contacte social, sortir a passejar i estar a l’aire lliure. Els meus hobbies sĂłn bĂ sicament socials. No poder entrenar-me a handbol, que habitualment practico dos dies per setmana, Ă©s una de les activitats que enyoro mĂ©s, com tambĂ© poder anar al gimnĂ s i cĂłrrer amb els meus companys. La soluciĂł que he trobat ha estat per ara fer esport al pati de casa meva: faig moviment amb pilota i alguns estiraments per conservar una mica el to muscular i, tambĂ©, el bon humor.
No sĂ© com ho porteu vosaltres, professorat, però, per a mi, la gran dificultat recau a saber organitzar les meves tasques i els meus hobbies perquè no vull arribar al final del dia amb la sensaciĂł de no haver perdut miserablement el temps. Per això he decidit fer-me un horari setmanal i poder compaginar les obligacions familiars, els deures i les activitats de lleure. Ara fa dos dies que l’he començat i Deu ni do el nivell de compromĂs que estic aconseguint. Puc dir que m’estĂ anant de meravella i que arribo al vespre tenint la sensaciĂł agradable d’haver tingut un dia productiu.
Una altra gran incomoditat que porten aquests dies de confinament Ă©s que trobo a faltar estar amb els amics. Per sort els mòbils ajuden molt a l’hora de mantenir el contacte. Ens truquem, fem el tafaner via Instagram, pengem idees esbojarrades que hem tingut, cançons que hem descobert. Mil intercanvis en el WhatsApp, però no Ă©s el mateix que poder establir una real conversa cara a cara. En general, penso que aquesta petita crisi ens estĂ afectant de manera que no comprenem encara i per això intento trobar solucions als problemes que em van sortint.
Professorat, us voldria comentar tambĂ© un altre focus de neguit que tinc, concretament les mesures que el govern ha decidit aplicar per poder controlar el coronavirus. Tinc la sensaciĂł que el govern espanyol vol compaginar la contenciĂł de la propagaciĂł del virus amb el manteniment del funcionament de l’economia, i aquesta gestiĂł que, en teoria sembla molt encertada, a la prĂ ctica comporta una gestiĂł complexa i cara, que no sĂ© pas si la realitat espanyola Ă©s capaç d’executar.
Estareu d’acord amb mi que el govern de Pedro Sánchez ha decidit aplicar el sistema xinès de control del Covid-19: tancar el mĂ xim possible el paĂs i el contacte massiu entre ciutadans. Tanmateix, l’experiència xinesa, que estĂ demostrant que ha estat reeixida, no crec que sigui la mĂ©s adequada a la situaciĂł espanyola. Primer perquè l’economia xinesa no estĂ endeutada com l’espanyola i pot viure sense el nivell d’ingressos directes previst durant mĂ©s temps. En segon lloc, la capacitat de control social de què disposa el règim comunista xinès Ă©s molt superior a la que tĂ© govern espanyol, la capacitat gestora i de servitud pĂşblica del qual estĂ constantment qĂĽestionat.
Per tot plegat, no creieu que el govern hauria d’haver apostat per l’experiència de Corea del Sud? Aquest paĂs va decidir, en lloc de declarar l’estat de quarantena massiva a la poblaciĂł, aplicar un rĂgid sistema de controls sanitaris per tal de mantenir els infectats sota control, mentre que la resta d’habitants podien acudir als seus llocs de treball de manera normalitzada. Segons el meu parer, aquesta opciĂł hauria estat mĂ©s adequada per afrontar la debilitat de l’economia espanyola al mateix temps que el nivell d’angoixa de la poblaciĂł tambĂ© seria menor.
En resum, situacions excepcionals requereixen mesures excepcionals. D’aquĂ que un improvisador nat com jo hagi decidit organitzar-me. M’acomiado desitjant-vos salut i que em respongueu com mĂ©s aviat millor per donar-me noves idees per fer productiu el temps.
Molt cordialment,
Pau Carbonell Gilabert
Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2020
Salutacions, Pau!
Abans que res, moltes grĂ cies per compartir les teves sensacions davant la situaciĂł que patim; i m’alegra moltĂssim que, almenys, hagi servit per ajudar-te a ser mĂ©s organitzat. Punt al teu favor!
Com a tutor, em fa mal el coll de repetir mil i una vegades que la clau per portar bé els estudis i saber fer-se un horari adaptat als biorritmes de cadascú:
– hi ha gent que no li suposa cap esforç despertar-se a les 5 del matĂ, estudiar un parell d’hores i, a les 7h, dutxa, esmorzar i cap a classe.
– hi ha gent que prefereix tornar de classe, descansar una mica, estudiar de 17 a 19h, anar al gym o fer esport de 19 a 21h, sopar i dormir.
– hi ha qui prefereix tornar de classe, gaudir la tarda, sopar, estudiar de les 22h a les 24h, i dormir.
– i, fins i tot, hi ha aus nocturnes que opten per gaudir del dia, estudiar una estona a partir de la mitjanit, i dormir. (imagino que fan migdiada)
Sigui quin sigui el teu model, fas molt bĂ© en autoimposar-te un horari i complir-lo. Segur que t’ajuda!
Quant al temps lliure, jo sĂłc un devorador de llibres, sèries i pel·lĂcules:
– si ja has esgotat totes les publicacions que tenies a casa, per fomentar la lectura en temps de confinament, s’ha creat una plataforma al Programa de Biblioteca escolar “puntedu”:
https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/propostes-per-fomentar-la-lectura-en-temps-de-confinament/
– si tens accĂ©s a plataformes de visionat de pel·lĂcules (que tambĂ© sĂłn cultura), t’envio un llistat que es va publicar amb els 89 tĂtols favorits dels professorat a l’entorn de leducaciĂł:
https://www.unir.net/educacion/revista/noticias/las-89-peliculas-sobre-educacion-preferidas-de-los-profesores/549201440259/?utm_source=facebook&utm_medium=post&utm_campaign=rrss_fb_org
– de sèries, tot depèn del teu gust particular: de recent estrena i ben divertida, “Esta mierda me supera” (“I’m not okey with this”); si en vols de ciència ficciĂł i ben originals, “Orphan Black” (5 temporades), “The Expanse”, “The Leftovers” o “Beforeigners” sĂłn apostes segures; si ets fan de l’anime, “Death Note”; si vols intriga elegant, “Gran Hotel”; si ets friki de la informĂ tica, “The IT crowd”; etc… No te les acabarĂ s, no!
– de videojocs, no puc fer-te cap recomanaciĂł perquè mai he jugat amb una consola; i no conec cap dels jocs que han aparegut al mercat en els anys que van entre el “Tetris” (1985) i el “Candy Crush” (2012).
– una altra cosa que es pot fer aquestos dies Ă©s crear la teva pròpia novel·la o obra de teatre, compondre cançons, escriure poemes, fer el guiĂł i rodar un curtmetratge, filmar videoclips, inventar monòlegs humorĂstics, pintar, esculpir, construir maquetes… Visca la creativitat!
Quant a la manera com les autoritats han reaccionat davant la crisi del Covid-19, trobo que Ă©s molt difĂcil prendre decisions sense saber com pot evolucionar aquesta pandèmia i, sobretot, aconseguir que la gent respecti les indicacions que es donen pel bĂ© comĂş.
El coronavirus ens ha sorprès en un punt Ă lgid de l’egoisme social, en una societat malcriada i sobreprotegida on ningĂş tĂ© mai la culpa de res (la culpa sempre Ă©s d’algĂş altre), i on tothom clama pels seus drets però no Ă©s tan exigent a l’hora de complir amb els seus deures. Potser Ă©s un bon moment per fer revisiĂł de l’escala social de valors global. Perquè ja no es tracta d’un problema local ni estatal, sinĂł internacional.
Malauradament, sembla que vivim en un paĂs de pandereta, on les normes es posen nomĂ©s per saltar-se-les i on la gent nomĂ©s reacciona amb multes i sancions. Seria molt bonic que tothom assumĂs el seu paper que, en aquest cas, Ă©s ben senzill: queda’t a casa.
Tant costa de comprendre?
En fi. Molts à nims amb el confinament, i que no decaigui aquest interès per dotar de sentit cada dia que passa. Carpe diem!
Josep Parra
Confinat cinèfil i bibliòfil