Benvolgut professorat,
Us faig arribar aquest escrit amb la voluntat de comentar-vos les meves sensacions sobre el Coronavirus (Covid-19), i les possibles solucions que es poden aplicar a més a més de les que està executant l’Estat espanyol. Abans de començar, però, desitjo que tu i la teva famÃlia us trobeu bé i amb molta salut.
En primer lloc, què és el Covid-19? És un membre d’una à mplia famÃlia de virus, com també ho són el MERS-CoV (la sÃndrome respiratòria de l’Orient Mitjà ) i el SARS-CoV, que ocasionen febre i incomoditats respiratòries a més de tos que pot evolucionar a malalties respiratòries greus. Tots aquests virus presenten un alt nivell de contagi, fet altament preocupant en una societat urbana, com la nostra. No hi ajuda el fet que no s’hagi desenvolupat una vacuna o cura per aquesta epidèmia, cosa que fa la situació més inestable. Per tot això, les instruccions donades per l’Organització Mundial de la Salut han estat romandre a casa per no facilitar la propagació de la infecció i reforçar les mesures d’higiene personal dià riament.
Aquestes premisses són força difÃcils de seguir per a mi, ja que soc una persona que m’agrada el contacte social, sortir a passejar i estar a l’aire lliure. Els meus hobbies són bà sicament socials. No poder entrenar-me a handbol, que habitualment practico dos dies per setmana, és una de les activitats que enyoro més, com també poder anar al gimnà s i córrer amb els meus companys. La solució que he trobat ha estat per ara fer esport al pati de casa meva: faig moviment amb pilota i alguns estiraments per conservar una mica el to muscular i, també, el bon humor.
No sé com ho porteu vosaltres, professorat, però, per a mi, la gran dificultat recau a saber organitzar les meves tasques i els meus hobbies perquè no vull arribar al final del dia amb la sensació de no haver perdut miserablement el temps. Per això he decidit fer-me un horari setmanal i poder compaginar les obligacions familiars, els deures i les activitats de lleure. Ara fa dos dies que l’he començat i Deu ni do el nivell de compromÃs que estic aconseguint. Puc dir que m’està anant de meravella i que arribo al vespre tenint la sensació agradable d’haver tingut un dia productiu.
Una altra gran incomoditat que porten aquests dies de confinament és que trobo a faltar estar amb els amics. Per sort els mòbils ajuden molt a l’hora de mantenir el contacte. Ens truquem, fem el tafaner via Instagram, pengem idees esbojarrades que hem tingut, cançons que hem descobert. Mil intercanvis en el WhatsApp, però no és el mateix que poder establir una real conversa cara a cara. En general, penso que aquesta petita crisi ens està afectant de manera que no comprenem encara i per això intento trobar solucions als problemes que em van sortint.
Professorat, us voldria comentar també un altre focus de neguit que tinc, concretament les mesures que el govern ha decidit aplicar per poder controlar el coronavirus. Tinc la sensació que el govern espanyol vol compaginar la contenció de la propagació del virus amb el manteniment del funcionament de l’economia, i aquesta gestió que, en teoria sembla molt encertada, a la prà ctica comporta una gestió complexa i cara, que no sé pas si la realitat espanyola és capaç d’executar.
Estareu d’acord amb mi que el govern de Pedro Sánchez ha decidit aplicar el sistema xinès de control del Covid-19: tancar el mà xim possible el paÃs i el contacte massiu entre ciutadans. Tanmateix, l’experiència xinesa, que està demostrant que ha estat reeixida, no crec que sigui la més adequada a la situació espanyola. Primer perquè l’economia xinesa no està endeutada com l’espanyola i pot viure sense el nivell d’ingressos directes previst durant més temps. En segon lloc, la capacitat de control social de què disposa el règim comunista xinès és molt superior a la que té govern espanyol, la capacitat gestora i de servitud pública del qual està constantment qüestionat.
Per tot plegat, no creieu que el govern hauria d’haver apostat per l’experiència de Corea del Sud? Aquest paÃs va decidir, en lloc de declarar l’estat de quarantena massiva a la població, aplicar un rÃgid sistema de controls sanitaris per tal de mantenir els infectats sota control, mentre que la resta d’habitants podien acudir als seus llocs de treball de manera normalitzada. Segons el meu parer, aquesta opció hauria estat més adequada per afrontar la debilitat de l’economia espanyola al mateix temps que el nivell d’angoixa de la població també seria menor.
En resum, situacions excepcionals requereixen mesures excepcionals. D’aquà que un improvisador nat com jo hagi decidit organitzar-me. M’acomiado desitjant-vos salut i que em respongueu com més aviat millor per donar-me noves idees per fer productiu el temps.
Molt cordialment,
Pau Carbonell Gilabert
Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2020
Salutacions, Pau!
Abans que res, moltes grà cies per compartir les teves sensacions davant la situació que patim; i m’alegra moltÃssim que, almenys, hagi servit per ajudar-te a ser més organitzat. Punt al teu favor!
Com a tutor, em fa mal el coll de repetir mil i una vegades que la clau per portar bé els estudis i saber fer-se un horari adaptat als biorritmes de cadascú:
– hi ha gent que no li suposa cap esforç despertar-se a les 5 del matÃ, estudiar un parell d’hores i, a les 7h, dutxa, esmorzar i cap a classe.
– hi ha gent que prefereix tornar de classe, descansar una mica, estudiar de 17 a 19h, anar al gym o fer esport de 19 a 21h, sopar i dormir.
– hi ha qui prefereix tornar de classe, gaudir la tarda, sopar, estudiar de les 22h a les 24h, i dormir.
– i, fins i tot, hi ha aus nocturnes que opten per gaudir del dia, estudiar una estona a partir de la mitjanit, i dormir. (imagino que fan migdiada)
Sigui quin sigui el teu model, fas molt bé en autoimposar-te un horari i complir-lo. Segur que t’ajuda!
Quant al temps lliure, jo sóc un devorador de llibres, sèries i pel·lÃcules:
– si ja has esgotat totes les publicacions que tenies a casa, per fomentar la lectura en temps de confinament, s’ha creat una plataforma al Programa de Biblioteca escolar “puntedu”:
https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/propostes-per-fomentar-la-lectura-en-temps-de-confinament/
– si tens accés a plataformes de visionat de pel·lÃcules (que també són cultura), t’envio un llistat que es va publicar amb els 89 tÃtols favorits dels professorat a l’entorn de leducació:
https://www.unir.net/educacion/revista/noticias/las-89-peliculas-sobre-educacion-preferidas-de-los-profesores/549201440259/?utm_source=facebook&utm_medium=post&utm_campaign=rrss_fb_org
– de sèries, tot depèn del teu gust particular: de recent estrena i ben divertida, “Esta mierda me supera” (“I’m not okey with this”); si en vols de ciència ficció i ben originals, “Orphan Black” (5 temporades), “The Expanse”, “The Leftovers” o “Beforeigners” són apostes segures; si ets fan de l’anime, “Death Note”; si vols intriga elegant, “Gran Hotel”; si ets friki de la informà tica, “The IT crowd”; etc… No te les acabarà s, no!
– de videojocs, no puc fer-te cap recomanació perquè mai he jugat amb una consola; i no conec cap dels jocs que han aparegut al mercat en els anys que van entre el “Tetris” (1985) i el “Candy Crush” (2012).
– una altra cosa que es pot fer aquestos dies és crear la teva pròpia novel·la o obra de teatre, compondre cançons, escriure poemes, fer el guió i rodar un curtmetratge, filmar videoclips, inventar monòlegs humorÃstics, pintar, esculpir, construir maquetes… Visca la creativitat!
Quant a la manera com les autoritats han reaccionat davant la crisi del Covid-19, trobo que és molt difÃcil prendre decisions sense saber com pot evolucionar aquesta pandèmia i, sobretot, aconseguir que la gent respecti les indicacions que es donen pel bé comú.
El coronavirus ens ha sorprès en un punt à lgid de l’egoisme social, en una societat malcriada i sobreprotegida on ningú té mai la culpa de res (la culpa sempre és d’algú altre), i on tothom clama pels seus drets però no és tan exigent a l’hora de complir amb els seus deures. Potser és un bon moment per fer revisió de l’escala social de valors global. Perquè ja no es tracta d’un problema local ni estatal, sinó internacional.
Malauradament, sembla que vivim en un paÃs de pandereta, on les normes es posen només per saltar-se-les i on la gent només reacciona amb multes i sancions. Seria molt bonic que tothom assumÃs el seu paper que, en aquest cas, és ben senzill: queda’t a casa.
Tant costa de comprendre?
En fi. Molts à nims amb el confinament, i que no decaigui aquest interès per dotar de sentit cada dia que passa. Carpe diem!
Josep Parra
Confinat cinèfil i bibliòfil