200 anys de lluita feminista, el treball de recerca de l’alumna Hannah Calafell

Foto: Vinyet Carbonell Gilabert

L’alumna Judith Suriol, de 1r de Batxillerat, entrevista la companya Hannah Calafell, de 2n de Batxillerat, autora del treball de recerca dedicat als 200 anys de lluita feminista. Li pregunta sobre el procés, sobre com es va organitzar i també s’interessa pel fet de la tria del tema. La Hannah Calafell assegura que “arreu del món les dones només van començar a plantejar-se el fet de reivindicar el dret a vot en el moment que van veure possible aconseguir-ho; més concretament, en el moment que la democratització va començar a ser un tema de discussió entre els homes”.

Judit Suriol Jané: Com ha estat l’experiència de fer aquest treball? 

Hannah Calafell: Va haver-hi un moment en el qual em vaig veure molt estancada. Em vaig estressar força perquè al final és molta feina en un temps curt, a més del fet que el Batxillerat ja comporta força feina. Però com que el tema que vaig escollir m’agradava, al final era una tasca que feia perquè volia fer-la. Se’m va fer més lleuger des d’aquesta perspectiva i en general em va agradar.

Coberta del Treball de Recerca de la Hannah Calafell

Judith Suriol: Com va ser el procés de l’elaboració? Com et vas organitzar?

Al principi no sabia per on començar; em van dir de fer un índex per tal de tenir les idees més clares. A partir d’aquest índex, sí que ja vaig començar a posar-m’hi. A l’estiu m’anava organitzant setmanalment; em deia “aquesta setmana em centraré en aquest punt”, i durant tota aquella setmana feia aquell punt i anava seguint. La planificació en un principi no la segueixes del tot, perquè dius “al final de l’estiu ja ho tindré tot acabat”, però… no és així.

“Quan diuen que les dones feministes són radicals no té cap mena de sentit dir-ho, perquè no són superiors”.

Dius que des de petita tenies un interès pel moviment feminista, llavors des del principi tenies clar que faries el treball sobre aquest tema? Si no, com vas arribar-hi?

Al principi no ho tenia clar perquè realment és molta pressió perquè et diuen que has de fer alguna cosa que t’encanta. Jo no sabia si realment podia estar vuitanta hores fent un treball sobre el moviment feminista. Però llavors em vaig adonar que realment ja de per si sempre estic buscant més informació sobre aquest tema. Aleshores gràcies al suport del professorat, vaig veure que sí que seria una cosa que m’agradaria fer.

Al llarg de la recerca hi va haver cap fet històric que et va cridar l’atenció especialment?

Sí, a les sufragistes molts cops les tractaven com a beneites. Ara bé, n’hi va haver una, que es deia Emily Wilding, que literalment es va suïcidar pel moviment. Es va llençar davant d’un cavall per fer constància de la necessitat d’un canvi. Em va impactar moltíssim perquè vaig pensar que realment no se les prenien seriosament. Aquestes dones volien el que demanaven i van lluitar-hi fins al final. 

Em centro en la part pràctica, en què entrevistes les polítiques de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Volia preguntar-te com et vas comunicar amb les polítiques vilanovines? Va ser fàcil concretar un horari i dia?

A Internet vaig trobar-ne els correus i els números de telèfon. Vaig escriure més o menys a divuit polítiques vilanovines, però només n’hi va haver vuit que em van respondre. Així i tot, concretar horaris és molt difícil. Com que moltes d’elles només podien quedar al matí i jo al matí tenia institut, per tant, no vam poder quedar. A través dels correus ho vam acordar. En resum, sí que va ser laboriós aconseguir-ho.

Quina de les opinions et va cridar més l’atenció? És a dir quina va fer que li volguessis preguntar més coses sobre l’opinió que ella et deia?

Em va agradar molt l’opinió de la política Esther Franco (que és de SOM VNG); jo li vaig preguntar què opinava del feminisme actual. Em va dir que ella es considerava radical, però que radical no vol dir que penses que les dones són millor que els homes, sinó que allò que defenses ho defenses el 100%. Això em va fer veure que sempre quan diuen que les dones feministes són radicals no té cap mena de sentit dir-ho, perquè no són superiors. Hi ha moltes altres declaracions que em va fer que no surten al meu treball perquè vaig estar dues hores fent aquesta entrevista amb l’Esther Franco. Va ser una entrevista molt interessant; també em va explicar experiències que havia tingut.

Hi va haver cap de les opinions que et decebés?

L’Erika Quintero (Ciutadans) literalment em va dir: “Jo soc igual de feminista que les altres i no m’he de treure els pits enmig d’una manifestació per demostrar que soc més feminista”. A mi, aquestes frases em van fer una mica de ràbia perquè el moviment feminista no és això. Òbviament, hi ha gent de tot, però quan jo penso en el moviment feminista no penso en això.

el feminisme s’ha dividit moltíssim. Llavors no sé si se seguirà dividint o si realment hi haurà cap fet detonant que faci que es torni a unir. Penso que si és un objectiu comú, totes les dones ens hauríem d’unir.

“El feminisme s’ha dividit moltíssim; no sé si se seguirà dividint o si realment hi haurà cap fet detonant que faci que es torni a unir. Penso que si és un objectiu comú, totes les dones ens hauríem d’unir”.

Per acabar, en la conclusió dius que t’imagines el moviment feminista com un arbre. Com vas arribar a aquesta idea?

Sincerament, va ser en una nit que intentava dormir i que no sabia com fer la conclusió. El meu tema tracta del moviment sufragista com l’arrel del moviment feminista. Però la meva mare em va dir “I si no és l’arrel realment?”. És aquí on a partir d’aquest comentari vaig pensar en l’arbre.

Quina és la part del treball que més et va agradar? I Quina valoració en treus de l’exposició?

Tota la recerca, el fet de buscar la informació i la història. També m’agrada fer les entrevistes i conèixer la política actual. A més, recaptar informació a través dels documents antics i d’arxius m’ha semblat molt interessant i és la part que més m’ha agradat.

Sobre l’exposició, jo crec que bé estava molt nerviosa. La nit prèvia a l’exposició no vaig poder dormir. Però quan vaig exposar, com que realment era un tema que coneixia molt bé, m’ho vaig acabar passant molt bé. Al final vaig gaudir fent l’exposició.

Com t’imagines el futur? Creus que hi haurà cap canvi a favor de la igualtat de la dona a la societat? 

No ho sé. Perquè ara la tendència ha mostrat que el feminisme s’ha dividit moltíssim. Llavors no sé si se seguirà dividint o si realment hi haurà cap fet detonant que faci que es torni a unir. Penso que si és un objectiu comú, totes les dones ens hauríem d’unir.