Text: Candela Caelles Olmedo
Recentment, han sortit diversos estudis que parlen que, a causa de l’actual societat capitalista (l’ansietat, l’estrès i la falta de temps) el sexe s’ha convertit en un luxe que ja no tothom es pot permetre. Alícia Cruz Acal, periodista i redactora del diari El Periódico, especialitzada en temes de salut, argumenta que factors com el consum de pornografia, les xarxes socials o els nous rols que s’estan començant a establir entre homes i dones poden ser la causa d’aquest problema.
Nutrició, relació i reproducció. Aquestes són les necessitats bàsiques de qualsevol ésser viu. És possible que ens estem començant a oblidar d’una part de nosaltres mateixes?
És evident, que, dia rere dia, la tecnologia comença a substituir feines, que anys enrere, únicament les feien persones. La velocitat amb la qual aquesta avança fa vertigen i no es pot perdre el nord. Si no es marquen uns límits, podríem arribar a deshumanitzar fins i tot les funcions bàsiques de la supervivència.
Aquest fet es veu reflectit en els joves. La iniciació a la pornografia es dona, cada cop, en edats més primerenques, a causa de l’accessibilitat que dona la tecnologia a qualsevol mena de contingut. Com a conseqüència, s’acaba frivolitzant el sexe alhora que es converteix en un tabú. Per desgràcia, això provoca que el cercle viciós continuï eternament, cosificant, com sempre, la figura de dona objecte i home hegemònic, mascle fred, sense capacitat de sentir. Les emocions, sentiments, passen a un segon pla. L’amor requereix massa temps i dedicació per a resultar desitjable i es prioritza la feina, a les relacions.
Un altre tema rellevant és l’actual “empoderament femení”. El moviment feminista ha produït una revolució sexual en les dones, ja que, com ressalta Luis Guillén, psicòleg i sexòleg, “s’ha transformat la seva posició com a agent passiu cap a un agent actiu de la seva sexualitat. Aquesta nova realitat els permet tenir relacions sexuals plenes i satisfactòries, ja que poden explorar i experimentar plenament les seves preferències”.
Però, com afecta tot ala freqüència de les relacions sexuals? “La llibertat per decidir no tenir-ne pot estar, també, en aquest canvi de tendència. Ja no hi ha obligació, avui no es concep que hi hagi drets militars per complir”, contesta Guillén.
En conclusió, tenint en compte com està el pati, opino que hem de ser conscients del que necessita el nostre cos en cada moment, escoltar-lo i prioritzar-lo, per poder estar en pau amb nosaltres mateixes. No oblidar que no deixem de ser animals i que és important relacionar-nos, sentir i explorar. Sense caure en dinàmiques militars o compliments. Fomentar el nostre esperit crític per saber seleccionar els continguts que realment ens interessi i ser lliures a l’hora d’escollir. A més de cuidar els més petits perquè no comencin a ser consumidors de continguts que el seu cervell encara no està prou madur per processar.
Cada persona té els seus propis tempos i s’han de poder respectar vagin al ritme que vagin; si cadascú té cura d’ell mateix i es respecta, la quantitat o la freqüència amb la qual es tinguin relacions sexuals no té tanta importància.
