Amb motiu de la celebració del Dia mundial de les biblioteques el 24 d’octubre, volem compartir unes paraules que Federico García Lorca va pronunciar en el discurs d’inauguració de la biblioteca del seu poble natal, Fuente Vaqueros, el setembre de l’any 1931.
«Una biblioteca que és una reunió de llibres agrupats i seleccionats, que és una veu contra la ignorància; una llum perenne contra la foscor. Ningú no s’adona, quan té un llibre a les mans, de l’esforç, el dolor, la vetlla, la sang que ha costat. El llibre és sens dubte l’obra més gran de la humanitat.»
«Una biblioteca que es una reunión de libros agrupados y seleccionados, que es una voz contra la ignorancia; una luz perenne contra la oscuridad. Nadie se da cuenta, al tener un libro en las manos, el esfuerzo, el dolor, la vigilia, la sangre que ha costado. El libro es sin disputa la obra mayor de la humanidad.»
«Unha biblioteca que é unha reunión de libros agrupados e seleccionados, que é unha voz contra a ignorancia; unha luz perenne contra a escuridade. Ninguén se dá conta, ao ter un libro nas mans, do esforzo, a dor, a vixilla, o sangue que custou. O libro é, sen lugar a dúbidas, a obra maior da humanidade.»
«Liburu batu eta sailkatu multzo bat den liburutegia, ahots bat ezjakintasunaren aurka; inoiz itzaltzen ez den argi bat iluntasunaren aurka. Inor ez da jabetzen, eskuetan liburu bat duela, zenbat ahalegin, zenbat min, zenbat bijilia, zenbat odol kostatu den. Liburua da, lehiakiderik gabe, gizateriaren lanik handiena.»
Tot el discurs és una lliçó magistral de cultura.
