VII Concurs de cristal·lització
4 de maig de 2018
Com pot ser que a la química se la conegui com a ciència experimental –mot que prové d’experimentar– i els alumnes que cursen aquesta magnífica ciència es puguin passar 6 anys estudiant-la sense realitzar pràcticament cap experimentació al laboratori?
Aquesta va ser la premissa que ens va motivar per proposar als alumnes de participar al VII Concurs de cristal·lització organitzat per la UB –amb col·laboració d’altres universitats com la URV- com a activitat extraescolar. Els alumnes, al tractar-se d’una activitat completament diferent del que estan acostumats a fer a classe, van estar encantats de participar-hi des del primer moment.
Tot i que es tracta d’un concurs, i que de tots els alumnes que hi participin, en grups de tres, n’haguem de triar un per a participar a la jornada final que es realitzarà a Barcelona el divendres 4 de Maig, des del Departament de Ciències Experimentals no ens ho volíem prendre com a tal. Volíem donar la oportunitat als alumnes de 4t d’ESO de l’assignatura de Física i Química de involucrar-se en el fantàstic món de la cristal·lització i actuar com a autèntics científics –sí, els típics científics amb cara de freak que porten bata i anoten tot allò estrany que passa al seu voltant en una llibreta.
Com que tota pràctica necessita tenir un coneixements previs, vam fer una petita sessió de formació per a que els alumnes no anessin amb les mans buides a les sessions pràctiques i entenguessin els fonaments bàsics de la cristal·lització. Així doncs, sessió teòrica realitzada, vam començar a posar-nos mans a la feina i a realitzar els primers cristalls. El mètode utilitzat –d’entre els molts que existeixen- és el de refredament lent d’una solució sobresaturada. I el compost escollit pels organitzadors del concurs per a fer cristalls, tot i que existeixen infinitats de compostos cristal·lins, va ser l’ADP (Dihidrogenfosfat d’amoni).
Un cop preparada la solució sobresaturada d’ADP, aquesta es deixa refredar 48 hores dins d’un envàs de porexpan per aconseguir el refredament lent desitjat i que els cristalls tinguin suficient temps per anar formant-se: composicions cristal·lines, monocristalls, cristalls tintats amb colorants alimentaris –que per cert, no tinten gens bé-, cristalls tintats amb colorants químics… Els alumnes esperen impacients que passin aquestes 48h per comprovar els cristalls que han obtingut. Que no són els esperats? Canviem les condicions: posem més o menys ADP, canviem l’aïllament, canviem el colorant… I així, en definitiva, és com es fa ciència i els alumnes xalen fent-ne.
