A principis de desembre s’ha publicat un decret al diari oficial de la Generalitat de Catalunya en què es modifica el nom del departament d’Ensenyament i passa a dir-se departament d’Educació. Aquest canvi de nomenclatura ja es va produir en l’època dels governs tripartits però es va desfer més endavant amb l’etapa de l’Artur Mas. La justificació del canvi es fonamenta en el diferent significat dels dos termes, per una banda, i per adaptar-la als estàndards internacionals, per l’altra.
Si busquem les dues paraules als diccionaris trobem que “Ensenyament” és l’acció o l’efecte d’ensenyar, però també el sistema i mètode d’educar i instruir; per altra banda, “Educar” és formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat. Comparant les dues definicions, podem notar com la segona té un significat més global que inclou totes les vessant de la formació de les persones.
De fet, aquesta és la nomenclatura més usada en tots els camps. En el terreny normatiu, la llei vigent a Catalunya s’anomena d’Educació i no d’Ensenyament i totes les etapes educatives obligatòries porten aquest nom (educació infantil, primària, secundària). Els estudis universitaris professionalitzadors, en aquest àmbit del coneixement, s’imparteixen en les facultats d’Educació o de Ciències de l’Educació (a la Universitat de Barcelona encara estaven dividits fa pocs anys entre dues facultats: el Magisteri a la Facultat de Formació del professorat i la Pedagogia a la Facultat del mateix nom, fins que les dues es van fusionar en la Facultat d’Educació l’any 2014). Finalment, també és aquesta la nomenclatura utilitzada en el principal organisme a nivell mundial, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura).
De tota manera, aquest vaivé de noms és un indicador més de la dificultat que hi ha per afrontar un dels grans temes de país amb una visió generosa, buscant consensos amplis i estables més enllà de l’afany per deixar empremtes personals. Si els nostres líders no són capaços d’això, val més reconèixer el fracàs i no fer perdre més temps als ciutadans i conformar-se amb una solució salomònica com “Ensenyament/Educació” o, si volen ser una mica més originals, “Ensenyació/Educament”.
