Xerrada d’Arcadi Oliveres

L’Institut ha rebut dijous dia 12 de desembre, la visita de l’economista Arcadi Oliveres,  antic president de l’Associació Justícia i Pau, per explicar als alumnes dels cicles formatius de la família administrativa, el que és l’economia al servei de les persones.

Que vol dir això?

  • Segons NNUU cada dia moren 25.000 persones de fam al món.
  • El 30% de la producció d’aliments al món ni es cull.
  • El 2008 l’ONU demana 50.000 milions de dòlars per resoldre la fam del món.
  • El mes de juny de 2008 els “poderosos” del món els responen que no.
  • El mes de setembre de 2008 esclata la “crisi”.
  • El 2018 es van complir 10 anys des del primer rescat bancari: els diners destinats des de llavors a salvar bancs han estat 10 bilions de dòlars.

Amb aquestes dades esfereïdores va començar la seva conferència el professor Arcadi Oliveres.I, aleshores, ens va demanar que féssim el següent exercici:

“Dividiu 10 bilions de dòlars (els diners que s’han dedicat a rescatar bancs) entre 50.000 milions de dòlars (els diners necessaris per acabar amb la fam al món). Quan us dóna?”

10.000.000.000.000 / 50.000.000.000 = 200

S’han destinat 200 vegades més diners a salvar bancs que el que es podria haver dedicat a salvar persones. “Estem davant d’una economia delinqüent”, va sentenciar el professor. Aquest és el primer problema de l’economia que ens va plantejar.

Un segon problema és que cada vegada es generen desigualtats més grans entre països rics i països pobres. Si fa 30 anys la relació entre la renda per càpita de les persones catalanes respecte les bolivianes era 1/30, és a dir, cada català o catalana gastava com 30 bolivians o bolivianes, avui la relació és 1/85.

Segons un informe d’Intermon Oxfam de març de 2019, les 26 persones supermultimilionàries del planeta acumulen la mateixa riquesa que 3.800 milions de persones, que són la meitat de la humanitat. Una d’aquestes 26 persones viu a l’estat espanyol i es diu Amancio Ortega (fundador del grup tèxtil Inditex propietari de: Zara, Massimo Dutti, Pull and Bear, Oysho, Bershka, Stradivarius…).

El tercer problema és la supervivència del planeta. Problema que Oliveres va desgranar en tres parts: l’escalfament global, la contaminació i l’esgotament dels recursos.

  1. Pel que fa a l’escalfament, a la Conferència de París de 2016 es va afirmar que les emissions de CO2(que provoquen una capa tancada a l’atmosfera que fa augmentar la temperatura de la terra) des de l’any 2016 fins l’any 2100 haurien de provocar un augment inferior a 1,5º la temperatura del planeta. Però l’ONG ecologista Greenpeace assegura que si fem això en 1.000 anys a la terra no hi viurà ningú i assegura que caldria baixar 2º la temperatura del planeta d’aquí a finals de segle. Cap govern els ha fet cas.
  2. Amb relació a la contaminació, l’Arcadi ens va voler fer reflexionar sobre les condicions en les que treballen els xinesos i les xineses que han d’anar a la fàbrica amb mascareta, cosa que també passa a l’Índia. En aquelles contrades del món hi ha molt risc de morir de malalties pulmonars. Per a qui treballen aquestes persones, ens va preguntar el professor? … treballen per a nosaltres. Ens va demanar que ens fixéssim en les etiquetes de molts dels productes que compràvem o la roba que vestíem… tot fet a Xina.
    Segons la convenció de Kyoto, els països només poden emetre una certa contaminació cada any; una determinada quantitat d’anhídrid carbònic o CO2. L’estat espanyol és dels estats que més contamina del món, però què fa per evitar aquesta contaminació? Sanciona les empreses que més contaminen? No. Es dedica a comprar drets de contaminació a aquells països com Burkina Faso que no contaminen gens, va assegurar Oliveres.La darrera part del problema de la supervivència del planeta és l’esgotament dels recursos. Se sap que el petroli s’haurà acabat en 60 anys. Se sap també que la meitat de l’electricitat que consumim es produeix amb petroli. Com us desplaçareu en el futur? Ens va preguntar l’Arcadi. Molt bé, i si em responeu que us moureu en cotxes elèctrics (va continuar), sapigueu que aquests es mouen amb biocombustible: un producte vegetal fet a base de blat de moro. És a dir, traiem el blat de moro de l’alimentació humana (recordeu aquell 30% d’aliments que es produeixen al món que ni es cull) per alimentar els cotxes (¿?). Aquesta és la cara que se’ns va quedar…

Fins aquí la primera part de l’exposició, la part dolenta: una economia que no cobreix les necessitats de les persones, que fa augmentar les desigualtats entre rics i pobres i que destrueix el planeta.

Ara venia la part bona, va assegurar l’Arcadi: “necessitem una economia que ens permeti viure bé”. Ens va parlar de tres condicions adhoc: tenir una bona feina, un bon estat del benestar i de ser generosos amb la immigració.

  1. Amb relació a una bona feina Oliveres va afirmar que calia repartir la feina entre tothom. Va explicar-nos l’experiència de Mondragon, un grup de cooperatives del País Basc que el 1984, un any també de crisi, tenia 35.000 treballadors i treballadores (el doble que la SEAT) i els en sobraven uns 5.000. Enlloc d’acomiadar aquestes persones van decidir reduir-se un 15% el sou i repartir-se la feina entre totes de manera cooperativa. En només 2 anys van recuperar el 15% i avui Mondragon té 70.000 persones treballadores, sent la cooperativa més gran de tota Europa.
  2. Una segona condició necessària per a aquesta economia que ens permeti viure bé, és el manteniment i enfortiment de l’estat del benestar, donat que hi ha molta gent que no pot treballar per motius d’edat, malaltia, discapacitat… Però sovint se’ns diu que no hi ha prous diners. Fou aleshores que l’economista ens parlà del frau fiscal. Va afirmar Oliveres que segons les lleis fiscals espanyoles les 35 empreses de l’IBEX (les 35 més riques de tot l’Estat) havien d’aportar el 30% dels seus beneficis a la Hisenda pública, quan a la realitat només n’aportaven el 12%. És a dir, “estafen més de la meitat”, i “la més estafadora és el Banco de Santander amb seu a 35 paradisos fiscals”, “la segueixen: el BBVA, el Banc de Sabadell, La Caixa…”. “Són unes empreses delinqüents” va sentenciar el professor, que també ens va assegurar que segons un càlcul fet pel sindicat dels inspectors i inspectores d’Hisenda amb els diners que s’estan estafant es podrien incrementar en un 80% les pensions dels nostres avis i les nostres àvies.
  3. El darrer element necessari per aquesta economia al servei de les persones era la necessitat de treballadors i treballadores joves. França, Itàlia, Portugal i l’Estat espanyol són els 4 països amb la població més envellida del món. La inmigració és necessària per al rejoveniment de les poblacions envellides.