10 perquès per construir un món més igualitari
Us presentem aquesta guia de la Generalitat de Catalunya que recull pautes i recursos per promoure una comunicació més igualitària. Us convidem a consultar aquest document i a utilitzar les seves eines per integrar la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia.
Referents: 14 veus femenines que han transformat el món”
Sovint, la història oficial ha silenciat les fites aconseguides per les dones, deixant a l’ombra aportacions fonamentals en la ciència, la literatura, l’activisme i l’art. Per aquest motiu, des de la Comissió d’Igualtat de l’institut, volem recuperar i posar en valor la trajectòria de figures que van trencar barreres i van obrir camins de llibertat.
En aquest article que us compartim, fem un recorregut per la vida de 14 dones excepcionals: des de la tenacitat científica de Marie Curie fins al pensament feminista de Virginia Woolf o el compromís ecologista de Wangari Maathai. A través de les il·lustracions i els relats d’Isabel Ruiz Ruiz, us convidem a conèixer aquestes pioneres que, amb el seu talent i valentia, van canviar el curs de la història i continuen sent una font d’inspiració per a les noves generacions. Conèixer el nostre passat és el primer pas per construir un futur més igualitari.
Quantes dones apareixen als llibres d’història que s’estudien a primària, a l’ESO o batxillerat? Per què encara avui costa tant que tinguin la mateixa importància que els homes? “Amb la col·lecció Mujeres rescato grans dones de l’oblit, en un intent de mostrar un món més equilibrat on puguem trobar referents femenins i on la història s’expliqui amb noms de dones”, ens explica Isabel Ruiz Ruiz. Nascuda a Úbeda el 1977, en els darrers anys ha omplert de memòria els seus dibuixos.
1. Virginia Woolf va néixer a Londres (Anglaterra) el 1882 i va morir el 1941 a Lewes (Anglaterra). És considerada una de les principals escriptores i assagistes britàniques del segle XX, i una figura destacada en la lluita pels drets de les dones. És autora d’obres com La senyora Dalloway i Una cambra pròpia.
2. Marie Curie va néixer a Varsòvia (Polònia) el 1867 i va morir el 1934 a Passy (França). És coneguda pels seus estudis sobre la radioactivitat i per ser la primera dona científica en rebre el Premi Nobel. Durant la seva vida sempre va defensar el tracte igual entre dones i homes.
3. L’escriptora Agatha Christie va néixer a Torquay (Anglaterra) el 1890 i va morir el 1976 a Winterbrook (Anglaterra). La reina del crim va publicar 66 novel·les.
4. Angela Davis va néixer a Birmingham (Alabama, EUA) el 1944, és una activista política afroamericana i professora del Departament d’Història de la Consciència de la Universitat de Califòrnia des de 2008. Activista pels drets civils i contra la discriminació racial i feminista, va formar part del Partit Comunista i dels Panteres Negres.
5. La fotògrafa Vivian Maier va néixer a Nova York el 1926 i va morir el 2009 a Chicago. Coneguda com la “mainadera invisible”, es dedicava a cuidar nens per poder pagar el seu material fotogràfic i tenir una vida que li permetés no deprendre de ningú. Va fer més de 150.000 fotografies durant la seva carrera, amb especial interès en les persones i l’arquitectura de Nova York, Chicago i Los Angeles, tot i que també va viatjar i fotografiar arreu del món.
6. Rosa Parks va néixer a Tuskegee (Alabama, Estats Units) el 1913 i va morir el 2005 a Detroit (Michigan, Estats Units). Va ser una figura molt important del moviment pels drets civils als Estats Units. Es va negar a cedir el seu seient a un blanc i moure’s a la part de darrere de l’autobús on viatjava, tal com obligaven les lleis Jim Crow. El seu gest va desencadenar tretze mesos de boicot als autobusos per part dels ciutadans afroamericans. Cinc anys després el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar inconstitucional la llei de segregació als transports públics.
7. Simone de Beauvoir va néixer a París el 1908, on va morir el 1986. Va ser una escriptora, professora i filòsofa considerada figura clau del feminisme a partir de la seva obra El segon sexe.
8. Wangari Maathai va néixer a Nyeri (Kènia) el 1940 i va morir el 2011 a Nairobi (Kènia). Va ser una política i ecologista que va convertir-se en la primera dona africana en rebre el Premi Nobel de la Pau. Va ser l’any 2004 per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau.
9. Mary Wollstonecraft va néixer a Spitalfields (Anglaterra) el 1759 i va morir el 1797 a Londres. Va ser una filòsofa i autora anglesa que al seu llibre Vindicació dels drets de la dona va reivindicar que la dona no és inferior a l’home i va establir les bases del feminisme modern. A més, va ser la mare de la famosa escriptora Mary Shelley.
10. Maruja Mallo va néixer a Viveiro (Lugo) el 1902 i va morir el 1995 a Madrid. Va ser una de les principals artistes de la Generació del 27 i una important pintora del surrealisme. L’any 1936, després de l’alçament militar contra la Segona República espanyola, va fugir a Portugal, i, finalment, a Argentina. El seu exili va durar vint-i-cinc anys.
11. Frida Kahlo va néixer a Coyoacán (Mèxic) el 1907, on va morir el 1954. Després d’haver patit un accident que la va deixar postrada al llit, va començar una trajectòria com artista en què els seus quadres reflectien el seu dolor físic, la tempestuosa relació amb el seu marit Diego Rivera, els seus ideals comunistes i la seva concepció de la dona.
12. Agnès Varda va néixer a Ixelles (Bèlgica) el 1928 i va morir el 2019 a París. Va ser una directora de cine i figura mítica de la Nouvelle Vague, considerada una de les pioneres del cinema realitzat per dones i del cine feminista. Va rodar pel·lícules com Cleo de 5 a 7 i La felicitat.
13. Amparo Poch va néixer a Saragossa el 1902 i va morir el 1968 a Toulouse (França). Va ser una escriptora i metgessa activista antifeixista i llibertària, cofundadora de la revista Mujeres libres. Al llarg de la seva vida va ajudar moltes dones obreres a posar fi als prejudicis i tradicions sobre la maternitat i la sexualitat. A més, va cuidar de nens refugiats de la guerra civil.
14. Irena Sendler va néixer a Varsòvia (Polònia) el 1910, on va morir el 2008. És coneguda com “l’àngel del gueto de Varsòvia”. Va ser una infermera i treballadora social que, durant la Segona Guerra Mundial, va salvar la vida de més de 2.500 nens jueus.
El suport al feminisme i la igualtat de gènere cau entre els joves i augmenta el negacionisme de la violència masclista
Els homes joves que donen suport al feminisme passen del 54% al 40% i els que creuen en la igualtat de gènere baixen quasi 20 punts
L’article alerta d’un augment del negacionisme de la violència masclista entre els homes joves, impulsat en gran part pels discursos que circulen a les xarxes socials. Aquesta tendència està creant una escletxa ideològica preocupant entre nois i noies: mentre elles estan més conscienciades que mai, una part dels nois percep el feminisme com una amenaça als seus privilegis o com una imposició ideològica.
Aquest escenari subratlla la necessitat urgent de reforçar l’educació en igualtat per combatre aquests retrocessos i garantir que els avenços en drets de les dones no es perdin en les noves generacions.
Per què és necessari educar en feminisme
Les dones cobren, a l’any, una mitjana de 5.167 euros menys que els homes, segons l’enquesta d’estructura salarial espanyola del 2020
Aquest article argumenta que educar en feminisme és clau per construir una societat més justa i lliure de violències, ja que permet identificar i qüestionar les desigualtats de gènere des de la base. El text destaca que aquesta educació no només beneficia les dones, sinó que ajuda a tothom a trencar amb els rols imposats i a desenvolupar relacions basades en el respecte i l’empatia.
Es reivindica la coeducació com una eina imprescindible a les aules per formar persones crítiques que sàpiguen detectar el masclisme quotidià i treballar per una igualtat real i efectiva.