Aquesta setmana a 3ESO hem tingut a Josep Puigsech, professor de la UAB i especialista en Rússia. Ha començat explicat els orígens. Ucraïna és un país de l’Est d’Europa que formava part de la Unió Soviètica (URSS), una federació de països liderada per Rússia que va existir entre el 1922 i el 1991. Després de la dissolució de l’URSS el 91, van sorgir diversos països com Moldàvia, Bielorússia, Lituània, Georgia, Armènia, Ucraïna, entre d’altres.
Així, Moscou acabava absorbint la major part del territori ucraïnès i una petita part va acabar a mans poloneses. Des de 1764 fins l’actualitat, ha patit un procés de russificació i a la inversa, d’ucranització, però sempre des d’una lògica d’hegemonia russa. Cal tenir present els llaços de sang, una dinàmica d’interrelació entre ucraïnesos i russos.
Les espurnes que ha fet encendre el conflicte vénen de lluny. El primer factor: l’OTAN, organització creada a partir del 1949, pocs anys després de la finalització de la II Guerra Mundial. La desencertada gestió de la victòria de la Guerra Freda per part occidental. Els països occidentals liderats per Estats Units van acordar no estendre la seva influència vers l’Est. Això en un primer moment es respecta però a partir de finals dels 90’s comença a trencar-se. En Josep ens fa una comparació amb lo que seria la crisi dels míssils nuclears soviètics a Cuba de 1962 que va fer amenaçar als Estats Units amb un atac nuclear. El fet que l’OTAN ofereixi als ex-països satèl·lits de la URSS, com ara Ucraïna, entrar-hi, és per a Rússia un “insult” o “amenaça”, de fet, significa situar armament nuclear “enemic” a les pròpies fronteres russes.
A més a més un segon element que ha acabat d’encendre l’espurna ha estat l’elecció de l’últim president ucraïnès, en Zelenski des del 2014, i la seva política de fustigament vers els Donbas (zona pro-russes dins Ucraïna). Un fustigament en forma d’atac a la llengua russa, marginalització socioeconòmica d’aquelles zones, etc. El 2014 a Donetsk i Lugansk va haver un referèndum il·legal en aquestes zones i va proclamar la independència. A partir d’aquest moment, el govern ucrania va utilitzar la força contra els líders de les zones rebels.
El 2014 es pot considerar un punt d’inflexió sense retorn i alhora una escalada de tensions en que es comencen a fomentar enfrontament entre manifestants i forces policials a la zona del Donbas.
Els alumnes van preguntar un reguitzell de qüestions com per exemple: Com pot acabar tot aquest conflicte? En Josep preveu tres escenaris. En primer terme, una ocupació militar que pot anar avançat cap, per exemple, a Transnístria. Una segona possibilitat, que els Estats Units utilitzin armament atòmic. I la tercera, més assenyada però que suposa claudicació de les dues parts. Una solució que evidencia que Ucraïna no és un estat sobirà.
En definitiva, esperem que el seny s’imposi i les diferents parts puguin aturar aquesta escalada de tensions.
Moltes gràcies Josep per la teva generositat! Ha estat una xerrada molt clarificadora!.
Eva Giner – Dep.Socials
