Benvolguts/des:
Com segurament coneixeu pels mitjans de comunicació i les diverses xarxes socials, els sindicats han convocat un seguit de dies de vaga i mobilitzacions per a les properes setmanes. Amb aquesta carta us volem explicar algunes de les raons per les quals professores i professors del nostre centre hem decidit sumar-nos-hi majoritàriament.
En primer lloc, volem desmentir que aquestes accions que emprendrem es deguin a l’avançament del calendari per al curs escolar 2022-2023, tal com el discurs oficial trasllada a la població a través dels mitjans de comunicació. Us volem dir, ben clarament, que el professorat del nostre centre no tindria cap inconvenient a dur a terme aquest avançament, sempre i quan es garantissin les condicions mínimes per fer-lo efectiu. Però aquestes no es donen, entre d’altres raons, per: 1) la incompatibilitat de la mesura amb el dret de l’alumnat de 1er de batxillerat a presentar-se en els primers dies de setembre a recuperar les matèries suspeses; 2) els buits a les plantilles a data d’1 de setembre (mai no s’ha aconseguit nomenar tot el professorat en aquesta data).
La segona qüestió té a veure amb les formes. Ens hem trobat amb l’anunci d’uns canvis sobtats i de gran abast en el currículum tant de l’ESO com del Batxillerat. Aquests canvis són -i cal dir-ho i remarcar-ho- IMPOSATS des de la Conselleria que dirigeix el senyor Josep Gonzàlez i Cambray, sense que la comunitat educativa no hagi pogut dir-hi res. No hi ha hagut diàleg amb cap dels sectors que formem aquesta comunitat, ni amb els sindicats que representen els treballadors i treballadores de l’ensenyament (despatxats amb un escarit “feu el que feu, ho tirarem endavant”), ni tampoc amb les inspeccions, ni amb el Consell Escolar de Catalunya (com és preceptiu). De fet, se’ns ha menystingut (famílies, sindicats, professorat…) amb l’argument que, si haguessin obert aquesta participació -que els i les qui estem al peu del canó considerem tan necessària com justa-, la reforma curricular de ben segur que no es tiraria endavant, prejutjant nos com “l’enemic” dels canvis, amb la consegüent i injustificable culpabilització del nostre col·lectiu.
En tercer lloc: el nou currículum de l’ESO. Només en coneixem un esborrany, subjecte, doncs, a modificacions, la qual cosa impedeix als i les professionals dels centres ni tan sols començar a discutir-lo. S’hi inclou la desaparició de la matèria optativa de Filosofia a 4rt d’ESO; la reducció d’hores lectives de determinades matèries, com ara Tecnologia i Cultura i valors ètics; en canvi, es manté l’obligatorietat d’oferir la matèria de Religió -en el marc d’un Estat no confessional-.
Quart: pel que fa al batxillerat, ni tan sols tenim l’esborrany d’uns canvis dels quals només sabem que seran d’ampla volada. Desconeixem -i, per tant, no podem començar a discutir ni a preparar- les noves matèries i també ignorem quins centres hauran d’oferir el batxillerat general. Tampoc no se’ns ha aclarit quines matèries desapareixeran (Ciències del món contemporani sembla ser la candidata número 1), ni quines baixaran en nombre d’hores lectives (les de modalitat amb tota probabilitat, amb llur consegüent devaluació). Sí que ens ha arribat, en canvi, que es tendirà cap a la competencialitat del batxillerat, la qual cosa ens suscita dubtes i temors respecte al que podrien suposar unes proves competencials d’accés a la universitat i a
la més que previsible davallada dels nivells quant als continguts de les matèries que sobrevisquin. Si, com diuen, tant en el batxillerat com en l’ESO, s’estan treballant els nous dissenys curriculars a corre-cuita, molt difícilment estaran enllestits abans de l’estiu, però s’hauran d’aplicar al setembre. Si, en canvi, aquests nous currículums ja estan avançats, això voldria dir -i seria prou motiu per a la indignació general- que s’han treballat d’amagat durant el període de pandèmia.
En cinquè lloc, seguim a l’espera d’alguna concreció respecte al pressupost -i a la seva distribució per partides i centres- per poder engegar en condicions òptimes una reforma tan pedagògicament innovadora. L’únic que se’ns ha dit és que hi haurà diners suficients. Esperem que aquesta quantitat que anuncien sigui superior al percentatge que van retallar, d’un dia per l’altre. a començaments d’aquest curs als centres sobre un pressupost que ja era molt reduït i que, de fet, encara no ens ha arribat.
Finalment, ens inquieta el fet que aquesta renovació tan sobtada i tan profunda s’hagi produït en el context inestable generat per l’obligació que el TSJC imposa als centres educatius catalans d’un percentatge d’impartició de classes en castellà (25 %). Ens preocupa, en particular, la desprotecció en què podrien trobar-se les direccions en la manera d’aplicar la sentència.
Per aquestes raons, i d’altres que ens agradarà seguir compartint amb vosaltres, ens sumem a les mobilitzacions convocades pels sindicats i demanem:
1. Al Molt Honorable Senyor President de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, la destitució immediata de l’Honorable Senyor Josep Gonzàlez i Cambray -i del seu equip de la Conselleria d’Educació- i la seva substitució al capdavant d’aquesta Conselleria per una persona dialogant i oberta a atendre els parers i les inquietuds de la comunitat educativa catalana.
2. La paralització de les reformes sobtades i la posta en marxa d’un procés de diàleg amb els diversos estaments de la comunitat educativa per tal d’avaluar conjuntament els aspectes del model actual i fer-ne un diagnòstic consensuat -i durador, no subjecte als vaivens dels successius canvis de govern- abans d’emprendre cap canvi.
3. Estem també convençuts/des que qualsevol procés seriós de millora de la qualitat educativa passa per:
a) la reducció immediata de les ràtios a l’ESO i al batxillerat (una reducció efectiva, sense cap intenció de penjar-se medalles, que és el que es pretén quan es fa passar per mèrit propi, la reducció de la ràtio a infantil 3, el que simplement és una dada demogràfica -la davallada de la taxa de natalitat-) i
b) la dotació necessària, ja!, de recursos humans i materials als centres.
4. Que no es faciliti des de l’administració pública la ingerència invasiva i lucrativa del sector privat (fundacions, serveis de càtering i menjador, serveis d’esplai…) en el desenvolupament de les activitats curriculars i extracurriculars dels centres.
5. El respecte als drets dels i les treballadores de l’ensenyament, incloent-hi no sols els drets salarials i l’estabilitat laboral, sinó ben particularment els que fan referència als horaris vigents, la conciliació familiar, les condicions adients per a la formació continuada del professorat i la jornada intensiva.
Assemblea de professorat de l’Institut Torre del Palau (Terrassa)
Carta a les famílies de les Direccions d’Infantil, Primària, Secundària, Adults, Escoles Rurals, Escoles Oficials
d’Idiomes i Centres d’Educació Especial d’arreu de Catalunya
