El divendres passat 10 de maig, l’alumnat nouvingut d’Aula d’Acollida va participar en la sortida de pujada al cim de la muntanya de Gandesa, el Puig Cavaller, des de la qual van poder ser espectadors privilegiats de la geografia i l’entorn natural de part de la Terra Alta, el lloc on viuen.
La pujada era una metàfora del sacrifici i l’esforç d’aprendre una llengua nova, el català, i d’integrar-se a una cultura, costums i societat nova.
Una vegada al cim vam meditar al voltant de la nostra experiència al llarg d’aquest curs, les coses bones i dolentes, i vam compartir les emocions, pors, preocupacions i anhels que vivien i havien viscut.
En acabar d’esmorzar, al cim de la muntanya, i com una mena de tancament del seu pas per l’aula d’acollida abans de les proves finals, se’ls va llegir un discurs i se’ls va ofrenar amb una polsera de la senyera com símbol material del que s’ha aconseguit i del que queda per davant:
“Estimats amics i amigues, companys i companyes.
Avui, en aquesta cimera que hem conquistat amb esforç i determinació, vull dirigir-me a vosaltres amb el cor ple de gratitud i admiració. El vostre viatge fins aquí no només ha estat un testimoni de perseverança i valentia, sinó també un recordatori del poder de la diversitat i la inclusió.
Catalunya no només és el vostre lloc de residència; s’ha convertit en la vostra segona llar, en un lloc on us sentiu acceptats, estimats i valorats. Com a companys, veïns i amics, sou part integrant de la nostra comunitat, i avui celebrem la riquesa que aporteu amb la vostra presència i la vostra diversitat.
El vostre paper en el futur de la nostra comunitat és crucial. Com a alumnes d’aula d’acollida que heu après a parlar català amb destresa i passió, ara teniu la responsabilitat de ser guies i acollidors per als nous membres que arriben amb il·lusió i esperança. La vostra tasca és donar-los suport, ajudar-los a integrar-se i compartir amb ells la meravella de la nostra llengua i cultura.
Però avui, més que res, vull reconèixer i celebrar el que heu aconseguit. Heu passat de ser estrangers en una terra nova a ser compatriotes nostres de cor i ànima. Heu superat els vostres propis límits, heu vençut els obstacles i heu arribat a la cimera amb la determinació i el coratge d’un veritable alpinista.
En alguns casos, l’aventura amb nosaltres ha sigut molt curta però les coses són com són i a vegades acaben abans d’hora, així i tot, acaben i el que queda és allò viscut.
Tot i que encara vos queda molt camí per recórrer, per convertir-vos en les grans persones que estic segur que sereu i continuar esforçant-vos per viure i estimar en català, el vostre pas per l’aula d’acollida acaba ja, i vull celebrar el fi d’aquesta etapa d’alguna manera, amb un símbol que espero guardeu amb estima, el record de la família en la que ens hem convertit a l’aula d’acollida.
Per això, us donaré una polsera especial amb la nostra bandera. Aquesta polsera no només simbolitza el vostre viatge i els obstacles que heu superat, sinó també la satisfacció profunda que prové de sacrificar-se per aconseguir alguna cosa valuosa, com pujar una muntanya.
Endavant, estimats i estimades, amics i amigues, amb la convicció que el vostre futur està ple de possibilitats i que el vostre llegat serà una inspiració per a tots nosaltres. Sou la prova que la diversitat ens enriqueix i que la inclusió és el camí cap a un món millor.
Moltes gràcies.”
L’alumnat, tot i les dificultats del terreny, va superar el repte i va viure la satisfacció de vèncer les adversitats amb el suport dels companys, reforçant els llaços que els uneixen i enfortint-se per afrontar els reptes que tenen al davant.
Moltes gràcies a tot l’alumnat de l’Aula d’Acollida pel seu esforç i determinació, la seva implicació i el seu compromís per formar part íntegra de la nostra societat com a veïns, companys i amics.
Miguel Ferrer.
