Atrafegats,
de colors sargim
el vast llençol de l’aire.
Que no hi falti l’atzur,
ni el vermell carmesí,
ni el tènue verd,
sinònim sempre d’esperança.
A taula,
galeig de propòsits:
goig farcit de rialles.
-desterrem estellles
que malden per tatuar-nos
l’ànima-.
Les mans ben esteses
i que es tornin ales…
Ales per abrigar futurs
que – veus!- ja t’atansen.
Jo, entretant,… Llegeix més»