Pere Barnils

Pere Barnils i Giol          

Filòleg i pedagog   Centelles, 20 de novembre de     1882  Barcelona, 30 de gener de 1933

barnils1       barnils2   barnils3    barnils4

1882 Neix el 20 de novembre al carrer Jesús, 20.

1886-1893 Va al Col·legi Sant Josep dels Germans Maristes al carrer Jesús, 25. Els seus companys l’anomenen ”El savi de ca la Madrona”.

1893-1908 Estudia humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Vic fins el 1902. Després compagina el treball (en dues empreses tèxtis) amb l’estudi.

1908-1912 Guanya una beca de la Diputació de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Alemanya. Amb una pròrroga es trasllada a París on descobreix la seva vocació, la fonètica. Després de doctorar-se a torna a Centelles.

1913-1918 És secretari-redactor de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigeix l’Obra del Diccionari General de la Llengua Catalana.

Es trasllada a viure a Barcelona on es casa amb Francesca Cuchí Altimir. Dirigeix el I Laboratori de Fonètica Experimental de l’Institut d’Estudis Catalans.

1918-1930 És director tècnic de l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona. Es dedica intensament a la logopèdia, sense abandonar la lingüística. El 1926 ingressa a la Reial Acadèmia de les Lletres de Barcelona. Publica Defectes del parlar.

1930-1933 Se centra en el seu laboratori particular, el Laboratori de la Paraula, on aplica la fonètica experimental per corregir diversos trastorns del llenguatge (tartamudesa, afàsia, sordmudesa, etc.)

1933 Mor el 30 de gener i és enterrat al cementiri de Les Corts de Barcelona. A la seva làpida es pot llegir en llatí “Visqué per a la fonètica i per als mancats d’oïda”.