- El dia de Sant Jordi també va haver-hi teatre, al Montserrat Roig. Uns quants alumnes de 1r d’ESO van representar l’obra de teatre “Un futur sense límit” de l’alumne, també de primer, Iker Serrano. L’obra va ser una iniciativa sorgida de la celebració del 8 de març al centre, i era un crit de denúncia de les violències masclistes, així com una reivindicació de les dones lluitadores i treballadores.
Un fragment:
| ACTE I
INTERIOR. SALÓ CASA IRENE I ADRIÁN. DIA ESCENA I NARRADOR: Irene, una noia tímida està casada amb Adrián i tenen dos fills Marcos i Carlota. Un dia Adrián es va despertar i Irene no va preparar el esmorzar, un error normal.
DRIÁN està assegut a una cadira al cosat de la taula, mira neguitós el rellotge. IRENE apareix de la habitació. ADRIÁN: (S’aixeca de cop) Què feies? IRENE: (Amb un to ironic) Ballant una jota! No et fot! ADRIÁN: Fes-me un cafè. IRENE: No, és que sempre estem igual, no saps ni fer un ou fregit. ADRIÁN: Qui és l’home de la casa? IRENE: A aquest ritme el home de la casa és el gos. |
 |
- Evidentment, la Diada va estar plena de literatura (només faltaria), pels tallers que es van fer (tres detalls: un de karaoke en japonès, una passejada literària pel poble i un de punts de llibre i roses), pel lliurament de premis del concurs de còmic, prosa i poesia, i la parada d’intercanvi de llibres que, com cada any, van organitzar la professora Tere Villegas i alumnes de 1r de batxillerat. Més tallers: pankakes, dansa, batucada, gralla, passejada pel riu, llengua de signes catalana, escalada, escacs, espelmes, sabó, galetes, bateria, scape room, hister, tennis taula, roses, reciclatge. I si es podien aconseguir llibres, també va haver-hi parades de roses.No podem triar un fragment de tots els llibres que es van intercanviar, però podem recordar una frase de Montserrat Roig:“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”.
- Dos dies després, el dijous 25 alguns alumnes del centre van anar al Núria Espert a recollir els premis del concurs de Sant Jordi del municipi. Van tenir premi Lizzbeth Encína, Gerard Guimerà (1r d’ESO), Romaissa El Boutaybi, Zainab El Assaoui (2n), Meritxell Rodríguez, Claudia López (3r), Laia Hernández i Erika Alonso (4t).
- On Wednesday, May 22, all the 1st and 2nd ESO groups went to the Núria Espert theater to enjoy the play Mary Shelley and Frankenstein. Although we are talking about a classic of literature (and cinema, and theatre), we found a completely different version, with a Frankenstein traveling to present-day Barcelona. On top of that, it was musical theater and in English, so the surprise was triple!
| Once upon a time (song)
Byron: It’s how they all begin if you want to write a story you must find a scary theme Byron & Claire: Look inside yourself find your biggest fear the one you’d never ever reveal That’s the one that’s gonna win Chorus: Creepy stories, chilling tales, screams and whispers from the dark. “once upon a time” “once upon a time” and freak them out! Mary: My name is Mary Shelley, that’s right I want to be a writer, no doubt. |
 |
Per si faltava alguna representació més, el dijous 6 de juny i el divendres 7, el gimnàs del centre es van convertir en un teatre. El primer dia un petit grup d’alumnes de 4t van fer una versió reduïda de Bodas de sangre, de García Lorca. L’endemà, els alumnes de 2n que fan l’optativa van triar l’obra El caserón del miedo, d’Ignasi Garcia, que tracta d’un grup de noies i nois que es repten a passar una nit en un balneari abandonat. La sorpresa és quan el Lluís i la Sara, dos germans que viuen amagats en aquest edifici des de que va començar la guerra, descobreixen que poden sortir perquè el temps de lluita ha acabat.
” Luis- No vuelvas a irte del sótano sin mi permiso..
Sara- Necesitaba salir.
Luis-¿Por qué?
Sara- Pues porque ahí abajo hace frío. Y está oscuro y es muy húmedo. A veces subo a mirar por la ventana del desván y veo la…la…¿cómo se llama eso que brilla tanto en el cielo? No me acuerdo.
Luis- La luna.
Sara- ¡ Es tan bonita! Y a su lado hay esas luces pequeñitas que parece que le hacen compañía. Las hay por todas partes. Las estrellas.Se llaman así, ¿verdad?
Luis- Sí.
Sara- ” Luna”… ” Estrellas”… ¡ Qué nombres más bonitos!
| Fragment adaptat de Bodas de sangre
Novio-(entrando) Madre. Madre-¿Qué? Novio- Me voy Madre- ¿Adónde? Novio- A la viña. (Va a salir) Madre- Espera. Novio- ¿Quieres algo? Madre- Hijo, el almuerzo. Novio- Déjelo. Comeré uvas. Deme la navaja. Madre- ¿Para qué? Novio- ( Riendo) Para cortarlas. Madre- ( Entre dientes y buscándola) La navaja, la navaja…Malditas sean todas y el bribón que las inventó. Novio- Vamos a otro asunto. Madre- Y las escopetas y las pistolas y el cuchillo más pequeño, y hasta las azadas y los bieldos de la era. |
 |
- Última, de moment, acció literària al Montserrat Roig. Els alumnes dels grups D i E de 3r d’ESO van tenir l’oportunitat de parlar amb la Care Santos, l’autora de Mentida. Com que al febrer no van poder assistir a la trobada presencial del febrer, l’editorial en una va organitzar una de telemàtica d’1 hora.
