| Avui comença una nova aventura per a la nostra companya Consuelo. Sí, la vostra incansable professora de castellà.
Més de trenta primaveres d’aula, de paraules, de gestos i mirades. Més de trenta hiverns de dedicació sense horaris, on el timbre no marcava mai el final del dia Has estat molt més que una professora. Has estat poeta dels cors petits i, com diria Lorca, has tingut el do de tocar ànimes. No ha hagut només pissarres, llibres i taules; hi havia històries que els alumnes mai oblidaran, obres de teatre que recordaran, rutes del Quixot que trobaran a faltar la teva presència. Com en els “Romanceros,” has narrat vides, has escoltat silencis i has ballat, fins i tot quan el vent no era favorable. Ara, després d’aquest viatge de més tres dècades, és hora de recollir el llibre, però no per tancar-lo, sinó per deixar-lo obert en els teus alumnes. Gràcies per ser mestra de vida, companya. |
 |
