El periodisme no és literatura? Creiem que sí, per tant no pot faltar la referència a la xerrada que el periodista Adrià Soler va fer als alumnes de 2n d’ESO per parlar, entre altres coses, sobre què és informar i què són les fake news. La xerrada forma part del programa “Premsa a les escoles” i l’organitza el Col·legi de periodistes de Catalunya.
Així l’expliquen a la seva pàgina web:
El programa iniciat l’any 2009 té com a objectiu apropar-se als centres educatius i als seus estudiants en un moment en què el consum d’informació està en constant evolució amb l’aparició de noves plataformes i xarxes socials com TikTok, Twitch i Instagram.
Els tallers d’educació mediàtica són una oportunitat única per aprendre de periodistes que han rebut una formació especialitzada i estan compromesos amb els principis ètics de la professió. Aquest compromís és fonamental per garantir que la informació proporcionada sigui veraç i de qualitat, un pas essencial cap a la construcció d’una societat lliure, crítica i orientada al futur.
A més, Montserrat Roig era periodista. Va col·laborar en premsa, ràdio i televisió, va recollir els seus articles en diferents llibres. Aquest és l’últim article de Montserrat Roig al diari Avui.
Les activitats del 8M també van tenir relació amb la literatura i, en concret, amb el teatre. El dia abans els alumnes de 4t van anar al Núria Espert (convidats per l’Ajuntament de Sant Andreu) a veure l’obra No solo los golpes duelen, un monòleg de l’artista Pamela Palenciano que ha fet gires i ha passat per Sant Andreu de la Barca altres vegades.
| Este monólogo –autobiográfico- nos va conectando con la historia universal de las violencias machistas y la construcción de estereotipos que generan la desigualdad que permite ejercer la violencia sobre otra persona, en todos sus niveles.Partiendo de sí misma, de su propia experiencia, y a través del humor ácido, de la ironía, del drama e interactuando con el público, Pamela consigue tocar la vida personal y generar consciencia y preguntas. |  |
I els alumnes de 4t d’ESO van tornar al teatre. El dimarts 19 de març van anar al Poliorama a veure A. K. A. (Also Know As), una obra que es va presentar el 2018 i ha continuat tenint èxit en teatres catalans i d’arreu del món.
Una indicació que trobem a la web del Poliorama:
| Carlos. 15 anys. Bé… 16. Acaba amb… 20-22. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I…
Coneix a la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. |
 |
El divendres 5 d’abril vam fer una de les activitats més especials del curs: la trobada entre els alumnes de literatura catalana i creació literària i la poeta i artista Juana Dolores Romero. Una alumna ens va escriure les seves impressions:
La xerrada amb la Juana Dolores ha sigut la millor de les que he tingut fins ara. Em va agradar molt la facilitat que tenia de parlar temes trivials i d’interactuar amb nosaltres. No només ens parlava sobre la seva carrera com han fet altres persones que han vingut, sinó que també de la seva experiència i de temes més actuals i atractius per la joventut. No tenia un monòleg preparat, sinó que a partir de les preguntes que fèiem, la Juana Dolores desenvolupava les seves idees i els seus pensaments sobre el tema. Ella també ens feia preguntes a nosaltres, i ens va donar consells a les persones que estem interessades en l’àmbit de l’escriptura. Sincerament, a mi no m’hauria molestat quedar-me una hora més.
I la mateixa poeta ens va deixar el seu poema “Made in China” (el podeu sentir recitat per ella a l’instagram del centre):
 |
Un detall sobre la impertinència: faig goig
i fag mal -l’atreviment de mostrar-me còpia / eclectitzar la ideologia amb plàstics, amb fluorescents, amb l’eyeliner: més tard, el do -el talent i el dolor sexualitzant-se / mà d’obra barata: com una agulla de pit, com una medalla, l’esforç de materialitzar la distinció -eh, Tu, torna’m l’arrogància del poder / a vint duros, totes les fantasies imperfectes. |
Més teatre i més llatÍ: el dimecres 17 d’abril l’alumnat de Llatí de 2n de Batxillerat va anar a veure la representació de la Mostellaria de Plaute de la mà del Grupo Komos al Teatre Joventut de l’Hospitalet.
| Un fragment:
TRANIÓ: Però vet aquí el que el mort li diu en somnis: «Jo soc Diaponci, un hoste d’ultramar. Visc aquí; aquesta habitació és la meva, perquè l’Orc no m’ha volgut a l’Aqueront, per tal com he perdut la vida abans d’hora! Vaig ser víctima d’una traïció; el meu amfitrió em va matar aquí, i secretament em va enterrar, sense sepultura, en aquesta casa, el malvat; tot per quedar-se amb el meu or! Ara tu, ves-te’n d’aquí. Aquesta casa està maleïda, i viure-hi és un sacrilegi». En tot un any a penes podria explicar els prodigis que s’hi esdevenen. |
 |
El dia abans de Sant Jordi, el dilluns 22 d’abril, va tenir una prèvia molt literària: ens va visitar Gemma Pasqual. És l’autora de Xènia, tens un whatsapp, que els alumnes de 1r d’ESO estan llegint durant aquest curs. La Gemma ha vingut altres vegades al nostre centre. Alguns alumnes de 2n d’ESO, que han llegit Like. Blau (de la mateixa autora), van passar per la Biblioteca perquè els signés el seu exemplar.
 |
La Xènia: “No està boja, és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l’estómac com la turmenta.” |
