|
Aquesta setmana el claustre del nostre institut comença un nou curs amb una sensació estranya: ens falta una peça clau, una amiga, una docent, una guia. La nostra estimada Núria Sala inicia la seva merescuda jubilació. La Núria ha estat més que una professora de Biologia: ha estat una veu constant en defensa de la natura, de la sostenibilitat i del respecte per la vida en totes les seves formes. Ella ha ensenyat que observar una cèl·lula al microscopi o explorar el Gorg de la Mola de Sant Andreu són experiències igual d’importants per entendre el món. La seva passió contagiosa i la seva cura pels detalls han deixat una empremta que no s’esborrarà. Com a dones i homes de ciència, sabem que les grans transformacions neixen de persones com ella: coherents, perseverants i capaces de creure que cada petit gest té sentit. La Núria, amb la seva defensa de la natura ens ha inspirat i conscienciat per tenir cura del planeta. Ella, en el nostre petit univers educatiu, has estat aquesta veu clara i ferma. No et diem adéu, perquè la teva manera d’ensenyar i de viure continuarà present en cadascun de nosaltres i en tots els alumnes que han passat per les teves classes. Com deia Marie Curie: “Res a la vida s’ha de témer, només s’ha de comprendre.” Gràcies per ajudar-nos a comprendre tant i a témer menys. 💚✨
|
 |
