Hola, soc la Clara Padrisa, alumna de 2n d’ESO A. Havia escrit aquest petit relat per llegir al festival, però com que no ha pogut ser us el deixo aquí per si el voleu llegir!
El Nadal és viu
Tot va començar una tarda d’aquelles típiques d’hivern. Les fulles seques de la tardor que fan “crec” quan les trepitges, aquella mena de fred que t’entra al cos i et fa pensar que ja falta poc per Nadal: cagar el tió, Sant Esteve, Reis…
– Va, Elies! Porta ja les maletes!
– Sí, pesada!
– Nois, no comencem, que ens coneixem.
Hola, soc la Bet! Ja deveu conèixer el meu germà, l’Elies. Som bessons; tenim 13 anys i ens acabem de mudar a Viladrau amb la meva mare. El meu pare va morir fa pocs mesos…
La mare va decidir que havíem de mudar-nos de casa perquè ens feia reviure massa records del pare.
-Molt bé, aneu passant. Aquí hi ha la cuina, allà el menjador… –anava dient la dona que ens ensenyava la nova casa. Tot i que… de nova no en tenia res. Les parets s’havien de pintar, el jardí estava fet un fàstic i les tanques queien a trossos cada vegada que tancaves i obries la porta.
Aquella dona no m’acabava de convèncer. Hi havia alguna cosa que no rutllava i la dona que ens l’ensenyava no acabava de dir-nos la veritat.
-Bé, doncs, aquí teniu les claus de la casa i del garatge.
-Molt bé gràcies! -va respondre la mare a aquella dona d’aspecte molt estrany.
-I… per aquí hi ha algun lloc on es poden comprar avets de Nadal?
-Doncs… sí, noia! Espinelves és a 7 o 8 quilòmetres d’aquí.
-D’acord, moltes gràcies!
-Som-hi nois! Acabem d’entrar les maletes i ja anirem a sopar. Demà al matí ja ho arreglarem tot! I a la tarda anirem a buscar l’avet de Nadal!
-Que bé!
L’endemà el matí vam esmorzar i vam pintar tota la casa. Havent dinat…
– Vinga, cap al cotxe, que marxem!
– Sí, ja venim.
Un cop vam ser allà ja era fosc. Vam anar passant paradeta per paradeta i, de cop i volta, es van encendre tots els llums. L’ambient era màgic…
– Està…està…
– Està nevant!
Estava nevant i feia molt de fred. Així que vam agafar l’avet i vam marxar cap a casa perquè venien a sopar l’avi, l’àvia, els cosins i les cosines i tots els tiets i tietes.
Un cop a casa ens vam repartir les feines:
– Elies, tu ves a fora a decorar el jardí, posa els llums i les garlandes.
– Bet, tu para la taula i decora l’arbre. I jo… surto una estona, que vaig a comprar.
Ho vam anar fent tot però faltava alguna cosa. Al poble ningú guarnia les cases, no hi havia cap decoració de Nadal per enlloc. Es respirava un ambient trist, mancat d’esperit nadalenc. Què passava?
– Ja soc aquí…
Ding dong!
Vam anar tots tres a obrir la porta. Sorpresaaaaa! No hi havia ningú. Però….
– Mireu! Hi ha un regal! Agafem-lo!
Vam obrir-lo a la vora del foc. Una carta? Un llibre? Qui ens deu fer aquest regal?
– És del pare. Mireu què ens diu.
Bona nit, família ja sé que em deveu trobar a faltar. I jo a vosaltres, també. Però us envio aquesta carta per dir-vos que estic bé. Però això ara no ve al cas!
Escolteu! Heu de salvar el Nadal! La gent cada vegada hi creu menys i això no pot ser. Cal fer renéixer l’esperit nadalenc i veure els somriures innocents dels infants. Dins del llibre hi trobareu els tres reis i el caganer. Els van congelar! Allibereu-los amb aquesta clau i…
Vam seguir les indicacions del pare: primer vam obrir el llibre i després vam introduir-hi la clau. De cop, els quatre van recuperar la vida. Més que agraïts van dir, amb molta pressa, que havien de marxar de seguida per tenir temps de repartir tots els regals.
Però abans… el caganer… va haver de córrer cap al lavabo! hahaha!
– Ho heu vist? Eren els tres reis i el… el…
– Sí, ho hem vist, pesat! Quina sorpresa ens ha fet el pare! Ara sortiu corrents a fora. Tot està guarnit i… mireu les xemeneies! Treuen fum a tota bufa!
– Sabeu una cosa…? No cal ser petit per creure en el Nadal!
Bones festes a tothom i sigueu feliços!
Clara Padrisa (2n A)
Esta be…