Aquesta setmana, una desena de professores i membres del PAS ens hem trobat al 2n club de lectura d’adults de l’INS Llagostera.
Hem comentat ‘Mandíbula’ de la Mónica Ojeda, una historia fosca i perversa basada en les ‘creepypastes’. El comentari general ha sigut que no ha agradat, de fet moltes de les participants l’han deixat a mitges, a causa de l’angoixa i el mal cos que deixa des de bon principi. Però, no és bonic que la literatura ens faci remoure alguna cosa per dins? Ja sigui fer-nos emocionar, riure, plorar o sentir angúnia, fàstic o repulsió com en el cas d’aquesta novel·la.
Hem reflexionat sobre la relació entre alumnat i professorat, entre mares i filles, sobre les societats reprimides per la religió o les aparences, la sexualitat i el seu despertar, la por i el terror… I no només sobre la trama argumental, protagonitzada per una professora turmentada i unes alumnes d’escola privada, sinó també sobre la complexa estructura narrativa que, a base de petites píndoles, es va desenvolupant fins que totes les peces acaben encaixant de forma majestuosa.
Una gran peça literària que no sabríem ben bé a qui recomanar. I vosaltres, us atreviu amb ‘Mandíbula’?
Comentaris recents