Aquest dimarts es va dur a terme un nou club de lectura del professorat!
Es va comentar el llibre ‘Sols’, d’Andrea Rodés. Una novel·leta lleugera i, pel nostre gust, potser un pèl plana; però hem de tenir en compte d’on venim…heheheh. No hem connectat gaire amb aquesta colla de personatges que algunes han denominat, amb molt d’encert, de l’Upper Diagonal, i les seves vides fora de l’abast de la majoria. Així i tot, ens ha fet parlar sobre la soledat, que quan no és escollida pot ser força traumàtica, i de les decisions que prenem per no sentir-nos tan sols, així com de les relacions que establim per suplir algunes mancances emocionals. Però el que ens mostren aquests personatges és que inclús quan la soledat és volguda, seguim necessitant el contacte, sentir pell amb pell, dur el nostre cos a l’extrem, sentir-nos vius i que, en el fons, formem part d’un col·lectiu i no estem SOLS. Una crisi vital amb la qual ens podem identificar, però que mai resoldríem (o això creiem) com la Laia, l’Íngrid, en Marc i en Lluís.
Comentaris recents