Us compartim el manifest que han redactat les alumnes de 1r de batxillerat per a la commemoració del #25N:
«Per què es pensa que el masclisme està pràcticament erradicat si cada vuit hores una dona és violada a Espanya? Per què se segueix utilitzant el terme “feminazi” si cada cinc dies una dona és assassinada per la seva parella? Per què pensem que la nostra generació té tants valors pel fet de ser del s.XXI si encara se’ns anomena “guarras, fàcils, exagerades, dèbils, zorras, putes…” I per què hem de viure amb por?
El masclisme ens ha acompanyat des de l’inici dels temps i és present a tots llocs, a vegades invisible i d’altres força escandalós, però la gent no vol mirar.
Avui, dia 25 de novembre, defensem el dia contra la violència envers les dones amb el següent manifest.
Els carrers s’han convertit en un camp d’acció envaint la intimitat de les dones amb comentaris que semblen ser “piropos”, que ningú ha demanat i que a més són molt denigrants. Aquest assetjament verbal s’excusa de ser paraules boniques, que a més hauríem d’agrair: “vaya culo!”, criden. I encara s’esperen que els hi donis les gràcies.
Volem que pari aquesta hipersexualització, volem caminar tranquil·les pel carrer independentment de com vestim. Volem gaudir del sexe, però no com el porno el comercialitza; perquè no, no ens sol agradar que ens peguin. I sobretot volem que se’ns deixi de matar, d’abusar i d’educar per callar.
Diàriament, som jutjades per com ens vestim: “Si sales así, es normal que te violen”. Diàriament, milers de dones hem d’aguantar aquest tipus de comentaris fins i tot a casa nostra. La roba no és, en cap cas, un motiu; ni la roba ni res. Sembla que la societat no s’adona que la manera en què vestim no és per agradar, ni per tenir el seu veredicte; ens vestim per a nosaltres. La societat hauria d’acceptar que som dones i homes, no homes i objectes.
Per tot això i per molt més, volem dir prou a tot tipus de violència masclista i construir entre totes i tots una societat de la qual ens sentim orgullosos de formar-ne part.»
