CRÒNICA DE LA SORTIDA DE SALLENT A L’INSTITUT D’AURO SEGUINT LA SÉQUIA
Durant el matí del divendres 15 de març, dins el marc del Treball Globalitzat “Santpedor un lloc diferent”, l’alumnat de 1r d’ESO va fer una sortida destinada a conèixer la séquia de Manresa i el seu entorn natural i altres construccions antigues properes. La séquia de Manresa és un canal construït al segle XIV que porta aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa i té un recorregut d’uns 27km. La ruta que vam seguir té un recorregut d’uns 11 km i molt poc desnivell, i discorre per una natura diversa que és interessant des del punt de vista biològic i bastant excepcional des del geològic. La sortida va ser guiada per l’ambientòleg i professor de l’Institut Valentí Vallès (grups A i C) i pel biòleg naturalista Florenci Vallès (grups B i D). Al llarg del seu recorregut, l’alumnat va recollir informació verbal i en forma de fotografies. Aquesta informació va quedar plasmada posteriorment en les activitats d’un dossier.
A l’inici de la caminada vam observar l’encinglerat paisatge del sud del poble de Sallent i es va veure i/o explicar una part important de la geologia del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central: origen de la sal comuna i la potassa que s’explota al Bages, estrats d’origen lacustre de fa uns 35 milions d’anys formats per calcària amb fòssils o per guix, estrats d’origen fluvial de la mateixa antiguitat formats per roca sorrenca o per roca argilosa, col·luvions de fa menys de 2,5 milions d’anys, petites falles i petits plecs associats a la gran falla del Guix, formació d’un rascler, etc. També es va parlar de l’impacte ambiental dels runams salins generats per la mineria de la potassa. Un d’aquests runams, el de la Botjosa, el vam veure bastant de prop, i un altre, el del Cogulló, el vam veure de lluny, però vam observar una surgència d’aigua molt salada causada per la seva existència.
Al llarg del recorregut de la sortida, es va parlar de la biologia dels líquens i van ser identificades i fotografiades les deu plantes següents: pi blanc, esbarzer, llentiscle, alzina, roure martinenc, heura, canya, canyís, farigola i romaní. També es va explicar el procés ecològic de la successió vegetal davant d’una parcel·la de bosc en què sota els pins blancs alts creixen alzines, i no pins blancs petits. Així mateix, van ser identificades i fotografiades diferents construccions més o menys antigues. Entre aquestes, n’hi ha que formen part de la séquia de Manresa (ponts, aqüeductes i casetes de vagants) i altres que no. Les que no en formen part són l’església romànica de Sant Sebastià del Castell (segle XI), el mas de les Coves (documentat des del segle XIV), l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc (segle XVI) i una barraca de vinya de pedra seca.
Els organitzadors felicitem tot l’ alumnat de 1r d’ESO per la bona actitud que va tenir durant la sortida.
Podeu trobar-ne l’itinerari a l’ enllaç:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sortida-de-sallent-carrer-balmes-a-santpedor-institut-dauro-passant-per-la-sequia-de-manresa-162250853
