Breu, però intensa història!
Del Convent de Sant Francesc a l’institut actual.
L’edifici de l’Ins d’Auro està ubicat sobre l’antic convent de Sant Francesc. El convent era un auster edifici barroc construït el 1723. Va ser habitat per franciscans fins el 1830. Posteriorment l’edifici va tenir diferents usos: hospital, magatzem, escorxador, habitatges, … Entre ells cal destacar que durant 126 anys (1845 -1971) va funcionar com a escola.
La pedregada de l’agost de 1979 i la descura municipal el van malmetre d’una forma irreversible. La iniciativa dels Amics del Convent, als anys 80, va promoure una tasca de sensibilització per a la seva recuperació. Uns anys després, la possibilitat de construcció d’un institut a Santpedor va fer sorgir esperances per salvar-lo. Però l’estat deplorable va fer aconsellable enrunar el convent, deixant només l’església, a l’estiu del 1996.
La cessió de l’espai del convent per edificar-hi l’institut i el disseny d’un edifici que recorda la seva forma, ha fet realitat un dels objectius: disposar d’un edifici amb personalitat pròpia, que transmeti respecte pel passat i que recuperi un espai històric local.
Com s’aconsegueix un institut a Santpedor?
La decisió d’ubicar un institut a Santpedor va ser un llarg i difícil procés. El primer Mapa Escolar, del 1992, no preveia construir cap institut a Santpedor.
Tot i així, a iniciativa de la regidoria d’ensenyament es van començar a fer gestions per presentar les al·legacions a la proposta. Les al·legacions eren un conjunt de documents que demostraven la perspectiva de creixement de la població, i que mostraven el suport a la iniciativa. El dossier contenia els acords dels ajuntaments de Santpedor i Castellnou de Bages i de diferents entitats locals. Emperò, el document més decisiu va ser l’acta de l’acord unànime de tots els membres del Consell Escolar Municipal del 10 de juny de 1992.
Passen uns anys sense cap decisió per part de la Generalitat. Es realitzen diferents accions: al 1994 s’organitzen uns actes reivindicatius on hi participen alumnes i mestres de les dues escoles de primària, reclamant un institut per a Santpedor.
Caldrà esperar al 1995, quan finalment arriba la notificació que a l’any següent ja es podran fer els estudis d’ESO a Santpedor. L’ajuntament fa les gestions per cedir a la Generalitat el terreny necessari per a la construcció de l’edifici.
El curs 1994-1995 va ser molt intents. Es comencen a organitzar els equips que configuraran el primer institut: es crea l’associació de pares i mares, el primer claustre de professors i es matriculen els alumnes a l’ajuntament.
A mitjans d’agost de 1996 comencen les obres i s’instal·len cinc aularis provisionals, que aviat es van popularitzar amb el nom de cargoleres. A mitjans de setembre van començar les classes. En aplicació de la Reforma, els alumnes d’aquell primer any van fer 1r i 3er d’ESO.
Vuit cursos de vida a les cargoleres.
El 27 d’octubre de 1996 es va fer la inauguració popular de l’institut provisional. Va ser una diada festiva on molts santpedorencs i castellonencs van visitar les instal·lacions. Era evident que el poble es va fer seu l’institut.
Al llarg dels primers cursos va ser necessari un gran esforç i il·lusió per anar superant les dificultats que sorgien. Però el treball conjunt va anar donant vida a una institució acabada d’estrenar i que no tenia cap tipus de tradició.
Paral·lelament al creixement físic de l’institut, també es creixia en iniciatives. La feina diària i constant va permetre un treball molt digne, que encara es va anar ampliant amb projectes que donaven cada cop més personalitat a l’institut: Pla d’acció tutorial, Pla Estratègic, els projectes: Sócrates, Work Experience, Lacenet, Solidari,…
El curs 98-99 s’aprova el nom d’IES d’AURO. D’AURO prové del nom local d’origen medieval Sant Pere d’Or i que en la més antiga documentació es troba escrit en llatí: Sanctus Petrus d’Auro.
La provisionalitat s’anava allargant. Al gener de 2001 es fan diferents actes reivindicatius: s’embolica simbòlicament una cargolera i es llegeix un manifest.
Finalment , a mig estiu de 2002 es presenta el projecte bàsic de les obres del nou institut. S’inicia així el procés d’adjudicació de direcció i d’empresa constructora.
A l’estiu del 2003 es reinstal·len les cargoleres, es treu la runa del Convent, i es comença a construir l’edifici central. Al llarg de tot el curs 2003-04, la vida escolar conviurà amb les obres de construcció.
Estrenem un nou edifici!
El setembre de 2004 l’edifici central estava acabat. El dia 15 van començar les classes a les noves instal·lacions. El gimnàs i la pista poliesportiva no estarien acabats fins el tercer trimestre.
D’aquesta manera, el curs 2004-05 començava dins un edifici i s’acabaven els vuit anys de provisionalitat. El 13 de maig de 2005 la consellera d’Educació inaugurava oficialment l’institut. Dies després, se celebra una festa popular amb el desig, igual que al 1996, que el poble se’l faci seu.
