Jornada de Portes Obertes ESO

Dijous 26 de febrer vam assistir a l’espai dels Costals, a la presentació titulada Memòria dibuixada. L’acte va consistir en una xerrada de l’autora del llibre, la Roser Rius, escriptora i testimoni directe de la dictadura franquista (1939-1975), que ens va parlar sobre els 14 mesos que va estar a la presó. Per als alumnes de 4t d’ESO, que durant les darreres setmanes hem estat estudiant aquest període a classe, va ser una oportunitat excepcional per aprofundir en l’època del règim franquista, una època que va ser tan influent que a hores d’ara les seves conseqüències ens segueixen afectant.

Al llarg de la xerrada, la Roser va tractar nombrosos i interessants temes. Primer va contextualitzar el que va passar quan la van arrestar. Va explicar que, com ella, nombrosos republicans van ser detinguts. Alguns van ser torturats al carrer i després passejats com a advertència als altres. Segons ens va relatar, el règim franquista va utilitzar la por com a eina de control social. Aquelles tortures psicològiques mantenien la població sotmesa, sense pràcticament cap esperança de recuperar la llibertat. “Et feien sentir que tu no eres ningú”, va recordar, descrivint com els obligaven a viure en una posició humiliant i els agredien. Mentre ho explicava, ens feia entendre què era sense drets ni llibertats: “Tu no tenies dret a res i t’ho feien saber”. Aquell abús d’autoritat i brutalitat policial van generar una societat dominada per la por, on el règim s’aprofitava de l’estat de feblesa i de manipulabilitat de la població.

Després va centrar-se en la censura artística durant la dictadura. Va explicar que va ser una control ferri i institucionalitzat, pensat per eliminar qualsevol expressió contrària al règim. A la presó, ella va trobar en el dibuix una via d’expressió. Va dibuixar els fragments de paisatge que aconseguien veure i els seus sentiments d’enyorança. L’art, va dir, la va ajudar a expressar el que no podia dir amb paraules. Un dels dibuixos que ens va descriure em va cridar l’atenció per la seva simbologia: un mirall trencat, que la representava a ella mateixa, una dona ferida. Al centre hi havia una persona cridant, símbol de la seva incapacitat d’expressar-se per culpa del règim. Al voltant, apareixen les tortures que havia patit i la seva lluita interior per resistir. Finalment ens va explicar que, quan va sortir de la presó, va participar en les Jornades de la Dona, el primer gran acte de debat públic i obert de la dictadura per exposar reivindicacions feministes (recuperar drets i llibertats). En aquesta nova etapa, la Roser va crear un dibuix que simbolitzava la seva recuperació i renaixement com a dona. Els dibuixos van ser, per la Roser, una eina d’aïllament i representació de la realitat, en què va poder transformar el dolor i la por en art, convertint-lo en una forma de supervivència.

María Ortega Palacios (4tC)