En memòria de l’Arnau, perquè, encara que ja no ens puguem retrobar, sempre formaràs part de nosaltres
Recordant l’Arnau
Final del dia
Ara que només ets
un pètal dins de l’ambre del no-res,
ha d’haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l’oblit?
Per si t’acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.
Joan Margarit
Càlcul d’estructures, 2005
Cuando pienses en mi
Cuando pienses en mi
encuéntrame en las cosas
más sencillas
en esas cosas leves y profundas
encuéntrame en el viento
y en el arco celeste de la tarde
y llénate de estrellas las mejillas
Violeta Luna
|
|
