Durant aquest mes de maig llegirem EL VIOLÍ D’AUSCHWITZ de Maria Àngels Anglada, una novel.la del 1994 que se centra en els terribles fets històrics de l’holocaust, concretament en la vida de Daniel, un luthier judeu de Cracòvia, que sobriu al camp de concentració d’Auschwitz…
PROPOSTA DE TREBALL:
1. Informeu-vos sobre l’autora
2. Història dels camps de concentració
3. Estudi del lèxic
4. Sobre la feina de luthier
Descripció i anàlisi de tots els personatges i la relació entre ells.
Relació de llibre i autors que han parlat d’aquest tema o similar.
enllaços interessant per desenvolupar punt darrer;
http://www.nuvol.com/opinio/el-desti-dimre-kertesz/
http://www.memoria.cat/amat/content/qu%C3%A8-%C3%A9s-kl-reich
http://www.elcultural.com/revista/letras/Escribir-despues-de-Auschwitz/11220
FRASES DE L’ESCRIPTORA NEUS CATALÀ:
Sóc una supervivent, per desgràcia… perquè molta gent que ha mort (…) Vaig lluitar per la llibertat. Vam lluitar per això, moltes dones van morir en aquesta lluita. La vida és bonica, i vaig lluitar a mort per conservar la vida. Són aquelles contradiccions que té la vida.”
2. “Vaig guardar la roba del camp nazi. És l’única cosa que vaig poder salvar del camp. La vaig guardar fins que vaig poder-m’hi fer una foto. I el retratista no va voler cobrar la foto.”
3. “El meu pare em va dir ‘no abaixis mai els ulls per ningú, i ho ha acomplert, però m’ha costat molts cops. No vaig plorar mai davant d’un nazi. Plorava després, quan em quedava sola, al llit. Era la manera de resistir.”
4. “Quan em vaig veure alliberada, les altres cantaven i reien. Tenien dret a estar contentes. Però jo em vaig fer un tip de plorar. Amagada. Després vaig sortir del camp sola, em vaig agenollar i vaig besar la terra.”
5. “ Els nazis no han pagat el que van fer. No han pagat res. A penes s’ha fet cap judici. Es van jutjar alguns dels alts responsables, però hi va haver molta gent que va col·laborar amb Alemanya, molta. I aquí, què s’ha fet contra Franco?“
6. “No vaig veure com funcionaven els forns. Ja en teníem prou de veure el fum i sentir l’olor de carn cremada… l’olor de carn de persona no és la mateixa olor que la que fa la carn d’un altre animal. I el fum és més blanc.”
2. “Vaig guardar la roba del camp nazi. És l’única cosa que vaig poder salvar del camp. La vaig guardar fins que vaig poder-m’hi fer una foto. I el retratista no va voler cobrar la foto.”
3. “El meu pare em va dir ‘no abaixis mai els ulls per ningú, i ho ha acomplert, però m’ha costat molts cops. No vaig plorar mai davant d’un nazi. Plorava després, quan em quedava sola, al llit. Era la manera de resistir.”
4. “Quan em vaig veure alliberada, les altres cantaven i reien. Tenien dret a estar contentes. Però jo em vaig fer un tip de plorar. Amagada. Després vaig sortir del camp sola, em vaig agenollar i vaig besar la terra.”
5. “ Els nazis no han pagat el que van fer. No han pagat res. A penes s’ha fet cap judici. Es van jutjar alguns dels alts responsables, però hi va haver molta gent que va col·laborar amb Alemanya, molta. I aquí, què s’ha fet contra Franco?“
6. “No vaig veure com funcionaven els forns. Ja en teníem prou de veure el fum i sentir l’olor de carn cremada… l’olor de carn de persona no és la mateixa olor que la que fa la carn d’un altre animal. I el fum és més blanc.”
7. “Jo no sóc una excepció. Sóc un testimoni, però no sóc una excepció. Moltes dones van fer el mateix que jo.”
8. “Jo ja sé que sóc vella, però les meves idees són joves. Què fa si bo fas alguna cosa, t’atrofies. Si no fas treballar el cervell et tornes tonto”.
9. “Vam lluitar i no vam guanyar, però sí que hem guanyat, perquè el món d’ara no és el d’abans.”
10. “Del règim que tenim, ens en podem desfer, i sense disparar cap tret. Jo, a l’edat que tinc, ja no puc agafar una bandera. Si no, no seria als Guiamets. Seria a Rubí, a prop de Barcelona, a prop de la plaça Catalunya. Seria amb els ‘indignats’.”
8. “Jo ja sé que sóc vella, però les meves idees són joves. Què fa si bo fas alguna cosa, t’atrofies. Si no fas treballar el cervell et tornes tonto”.
9. “Vam lluitar i no vam guanyar, però sí que hem guanyat, perquè el món d’ara no és el d’abans.”
10. “Del règim que tenim, ens en podem desfer, i sense disparar cap tret. Jo, a l’edat que tinc, ja no puc agafar una bandera. Si no, no seria als Guiamets. Seria a Rubí, a prop de Barcelona, a prop de la plaça Catalunya. Seria amb els ‘indignats’.”
