Diumenge 22 d’octubre a les 11 del matí a l’entrada de Cal Dalmases, l’escriptor de la novel·la negra No abandonis quan el rastre és calent, Francesc Xavier Álvarez Llaberia, va compartir amb els joves lectors de l’institut les vicissituds del procés d’escriptura.
L’autor va confessar que les seves influències literàries directes són els Contes de Rashōmon de l’escriptor japonès Ryūnosuke Akutagawa, els casos de l’inspector Maigret i del detectiu Carvalho; i en general tots els llibres de la clàssica col·lecció La cua de palla.
Per a ell, l’essència de la novel·la negra és la crítica social. Els coneixements de criminologia i l’experiència de mosso d’esquadra li donen pistes en el moment de crear personatges. Ens explica que segons els analistes de conducta, el principal mòbil dels criminals són els conflictes interpersonals. En el cas dels agressors serials, per als homes la motivació de la seva actuació és sobretot sexual, i en el cas de les dones són les econòmiques; ens recorda que hi ha una llarga tradició d’enverinadores.
Sobre el crim perfecte, diu que és aquell que no s’investiga. De vegades la persona que el comet no és assenyalada com a delinqüent, perquè té suport social, polític… o perquè es fa passar per un suïcidi.
Se sent més còmode escrivint des de fora de la història, en tercera persona, ja que això li permet distanciar-se dels fets i no agafar la perspectiva policial. I confessa que s’ho passa millor creant els personatges dolents que els bons.
Com a lector de novel·la negra, més que la trama el que més el fascina és el relat. Li agraden especialment els escriptors que escriuen amb una melodia pròpia. I finalment, com a escriptor, el que es proposa és entretenir el lector explicant tot allò que no veiem però que succeeix.
Per tots aquests motius, us convidem a llegir la novel·la No abandonis quan el rastre és calent, de Francesc Xavier Álvarez Llaberia.
