Al Vila, preocupats com a educadors que som i des de la perspectiva del respecte als drets humans i al desig de Pau entre els pobles, hem volgut parlar amb el nostre alumnat sobre els fets que estan succeint al poble Palestí. Amb diferents recursos, al llarg de la primera setmana d’octubre hem reflexionat amb les noies i nois des de les tutories o a través d’iniciatives per part d’alguns membres del claustre.
Per poder-ne parlar amb 1r d’ESO des de l’assignatura d’Ètica, vàrem triar el conte:
La meva olivera, un llibre dedicat a les nenes i nens de Gaza, de l’escriptora Palestina Hazar Elbayya.
Aquest conte ens explica la història de la Salam i el seu avi, de la importància de les oliveres en el seu país, per a la seva comunitat, tant com a font d’aliment, i d’ingressos, com per ser el símbol de la Pau al món. Quan arriben els soldats i la petita olivera que ha plantat la Salam queda desfeta, tots els veïns i amics l’ajudaran a plantar-ne més. La unitat de la comunitat i el replantar queden com a símbol de resistència i de desig de seguir endavant malgrat tot.
El divendres dia 3 vàrem cloure la setmana amb un acte a la plaça Sant Miquel, on es van fer diferents parlaments davant de tot l’alumnat i professorat del centre. Alumnes de 1r d’ESO, varen llegir la nota de l’autora que trobem al final del llibre i varen ensenyar a la resta del centre l’olivera que, a partir d’ara, lluirà al pati del centre i que els alumnes del mateix curs s’encarregaran de cuidar.
La volem amb nosaltres com a recordatori del nostre desig de pau i concòrdia entre tots els pobles.
M’ha agradat molt la simbologia de l’olivera, “pau, fecunditat, amor, força, victòria i recompensa”. L’olivera creix lentament i resistent al vent i altres causes naturals. Arbre fructífer i antic.