El Lucas Ramada ens va tornar a visitar per parla amb els alumnes de 2n d’ESO d’altres narratives, les digitals, representades majoritàriament pels Videojocs.
Per segon curs consecutiu (i esperem que en puguin ser molts més) el Lucas Ramada, expert en videojocs, Ficcions digitals o Literatura infantil i juvenil digital, en aquest cas, els diferents noms fan la cosa, ha tornat a les aules de 2n de l’ESO del Vila per fer moltes preguntes i, sobretot, per jugar. Ens encanta.
A què juguem? Per a què? Per què a aquests jocs? Perquè no ho fem? (sí, hi ha que no juguen, o això els sembla…) Sols? En grup? On line? Què hi ha al darrera d’aquestes creacions? Quin valor tenen? Quin preu? Sabem veritablement a què estem jugant? Quina és la narrativa d’un videojoc?
Totes aquestes qüestions i algunes més, son les que el Lucas posa damunt la taula al llarg de les dues sessions (4 hores en total) que comparteix amb els nostres alumnes. Es pregunta, es parla, es discuteix… i es juga, apropant-los a tots aquells jocs més desconeguts, als que surten del circuit de les grans corporacions i que donen una altra visió del món de la narrativa visual. Parlem de videojocs, és clar, però també de narratives en les seves múltiples formes i suports.
Es busca la reflexió, la mirada oberta, més àmplia. No es tracta de no jugar, del temps que estan jugant, ni de criminalitzar cap joc, sinó de que siguin conscients a què juguen i com ho fan. Han de poder “llegir” què hi ha al darrera, la narrativa, la intenció, l’objectiu i apreciar la part més artística que, en definitiva, té el gran pes de la història que ens relata el joc.
De les seves preguntes van sorgint debats que fan referència als jocs però extrapolables a altres disciplines. Ja ho hem dit algun cop, els videojocs hi son i hi seran, els atrauen i atrapen, son part del seu imaginari de distracció i oci. No cal prohibir, cal obrir el ventall, ensenyar a ser crítics, donar les eines per saber triar. En això estem.
Us convidem a consultar aquests enllaços si voleu conèixer més i millor la feina del Lucas Ramada. No us els perdeu!


