El passat dijous 29 de maig, l’alumnat de 3r d’ESO dins del projecte “És utòpic imaginar un món que no sigui distòpic?” va dur a terme la “Cimera de les Nacions Utòpiques” on van exposar i debatre iniciatives i lleis que poguessin evitar que la humanitat arribi a viure escenaris distòpics ocasionats per temes relacionats amb el clima, la genètica, l’energia nuclear, la tecnologia, la (des)igualtat de gènere i el totalitarisme (els quals havien estat treballant i investigant en les setmanes prèvies).
En total 15 grups per exposar i debatre lleis que ajudarien a la humanitat a viure en escenaris més propers a la utopia que no pas a la distopia. Per fer-ho es van posar en el paper de participants de la Cimera, es van vestir per l’ocasió i van arribar a acords i consensos.
Els dies següents, a l’aula, van acabar de posar per escrit aquests consensos i el contingut final de les lleis. Finalment, vam fer una reflexió sobre el món que habitem i si podem fer quelcom per anar més cap a una utopia i menys cap a la distopia, o no, i aquí van sorgir tota mena de punts de vista i reflexions. Tanquem el curs també fent “metacognició” i valorant i reflexionant sobre com treballem amb la metodologia d’ABP. Fruit d’aquesta activitat, els docents veiem com d’important és no només el que aprenem sinó també la reflexió que fem del què i el com aprenem, que acaba sent un aprenentatge en sí mateix, molt important per seguir evolucionant com a estudiants i com a ciutadans i ciutadanes del món que volem habitar.
