Ressenya escrita per Valentina Sans, de 1r de Batxillerat A
Tenim la sort de tenir la Carme. Una bibliotecària en cos i ànima, que fa tota mena de projectes per introduir-nos a nosaltres, els estudiants, totalment alienats per les pantalles, en l’infinit món de la literatura. Cada dos mesos, aproximadament, aprofita un petit espai de l’entrada de l’institut, al costat de recepció, per muntar una exposició de llibres, amb diferents temàtiques: des de llibres feministes pel 8 de març fins a novel·la negra pel festival BCN Negra. Aquest últim mes han coincidit dos esdeveniments: la Setmana de la Ciència (del 7 al 18 de novembre) i el Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona o Festival 42 (del 6 al 10 de novembre). Així que ella els ha ajuntat, i ha creat una exposició de literatura de ciència, ciència-ficció i fantasia.
L’exposició es troba en una taula al costat de recepció, acompanyada de decoració per crear l’ambient necessari per a aquesta temàtica. Té: un gran cel negre damunt seu, on un coet i un drac sobrevolen els llibres, fent constar així la barreja entre la fantasia i la ciència-ficció, un cartell del festival literari i, el cubell de brossa, que es troba al costat, s’ha convertit en un robot. L’exposició compta amb trenta-dos llibres (en el moment d’escriure la ressenya, ja que la Carme va ampliant la col·lecció a mesura que en troba més o li demanen en préstec els que hi havia). No veiem un ordre aparent en l’exposició, a part de la intenció que es vegin tots els títols i que l’aspecte no sigui molt monòton, d’aquí el fet d’intercalar els que estan drets amb els que no. D’aquests trenta-dos trobem: diverses novel·les, com Eragon (de Christopher Paolini), La veu de les ombres (de Frances Hardinge) o Els jocs de la fam (de Suzanne Collins), alguna novel·la gràfica, com Off o Noceà, un guió de pel·lícula (Bèsties fantàstiques i on trobar-les), i, fins i tot, un clàssic de la literatura (1984).
Per començar, vull explicar que jo he llegit o conec l’argument de més o menys un quart dels llibres exposats o, si més no, algun altre dels mateixos autors, i opino que estan molt ben triats. Crec que s’ajusten perfectament al tema i a l’edat dels lectors i valoro molt que no tots siguin novel·les llargues, sinó que també hi ha còmics i fins i tot un guió cinematogràfic (Bèsties fantàstiques i on trobar-les). Com a única crítica, jo diria que els temes estan una mica descompensats. He trobat moltes distopies i ciència-ficció i m’ha faltat fantasia. Potser algun llibre més de Laura Gallego (que té moltíssimes trilogies de fantasia, totes increïbles), o de Terry Pratchett completarien l’exposició. També afegiria algun títol que parli de ciència, ja que, al cap i a la fi, ens trobem a la Setmana de la Ciència. La porta dels tres panys seria un bon exemple, perquè a part de tenir una història també aprenem una mica de física quàntica (tot i que aquest llibre no sé si la Carme el té). Com a detall final, crec que a part dels llibres més actuals que trobem estaria molt bé posar també algun clàssic més (a part de 1984). Per exemple, La història interminable (de fantasia) o Frankenstein (de ciència-ficció), que són llibres que cada cop es llegeixen menys entre els joves, però que opino que s’han de conèixer, ja que, al cap i a la fi, són els que han posat les bases de la literatura actual. Fins i tot amb aquesta descompensació, l’exposició és genial.
Per concloure, m’agradaria posar una mica més en valor el treball que ha fet la Carme. No només ens ofereix cada poc temps una selecció de llibres, sinó que crea una exposició i la decora. I per l’aspecte final que tenen sempre, ens adonem que hi posa ganes. És una autèntica sort tenir-la a l’institut i, jo, que llegeixo molt, agraeixo sempre les seves recomanacions i iniciatives. Encara que a petita escala, jo crec que aquesta exposició (igual que les altres) ha fet molt bé el seu paper. Potser no tot l’institut s’interessa de sobte en els llibres de fantasia i ciència-ficció, però almenys jo ja n’he clissat un parell que vull demanar, i segur que més gent també. I gràcies a persones com la Carme, a poc a poc, algú s’enamora de la literatura, i aconseguir això és una de les coses més màgiques que es poden fer.
