En aquesta activitat, «plàstica viva» els alumnes de 1r de l’ESO han estat realment «presents» per viure i experimentar conscientment el concepte de «destresa» mitjançant l’eina del llapis, una eina força desconeguda per escolars i adults. El coneixement d’aquesta eina màgica suposa un coneixement exhaustiu del cos implicat en la destresa de la pròpia mà. Les diferents maneres d’agafar un llapis, el coneixement dels límits de formes rodones i els diferents posicionaments del cos per adaptar-se a les formes abstractes i al suport del paper connecten parts importants dels 2 hemisferis cerebrals afavorint la relaxació, la concentració i el desenvolupament de la intel·ligència. Mitjançant la repetició de moviments conscients per aconseguir els diferents efectes s’ha anat assolint destresa amb la mà i el coneixement de l’eina, la qual cosa comporta infinitat de petites connexions neuronals que no utilitzem normalment.
El resultat d’aquests treballs són la expressió del temps posat en pla des de la pròpia concentració i la inducció al silenci, exterior i interior. Aquest temps esdevé en una meditació que obre espai a la creativitat i a la intuïció del paper en blanc on surt la espontaneïtat i el confrontament amb el buit, buit que convida i es desvetlla a cada moviment viu dels nostres alumnes amb l’organització de les formes en perfecta harmonia i equilibri.
Pepa Sabater
