Fa uns dies vam gaudir de la visita de Josep Maria Gili, ecòleg marí de renom mundial i investigador del CISG. Aquesta visita s’emmarca dins del projecte Expedició a l’Antàrtida que estem realitzant a l’institut amb l’alumnat de primer de l’ESO des de principi de curs. No obstant això, atesa la rellevància i la importància d’aquesta conferència també hi va assistir l’alumnat de batxillerat que està cursant l’especialitat de ciències de la salut.
Gili va compartir amb nosaltres un trosset de l’Antàrtida. Junts vam submergir-nos en la passió per aquest continent inexpugnable, sotmès a forts vents (de fins a 250 km/h) que poden aixecar camions i a temperatures de fins a – 89 °C. Ens va explicar la rigorositat de l’hivern Antàrtic, que duplica l’extensió del continent durant 6 mesos, cobrint de gel marí una superfície nova tan incommensurable que és assimilable al continent Europeu.
Tot i aquestes condicions extremes tan desfavorables, la biodiversitat a l’Antàrtida aflora com si es tractés d’un bosc tropical, estimant que hi coexisteixen d’unes 4.500 a unes 7.500 espècies, moltes de les quals seran descobertes per la ciència en els pròxims 20 anys.
Com s’ho fa la vida per prosperar? Gili ens ha donat les eines per respondre a aquesta gran incògnita, mostrant-nos que el gegantisme, la longevitat i l’antiguitat són característiques úniques dels éssers vius antàrtics. Hem vist en directe com és una puça d’aigua gegant o un amfípode antàrtic, una gorgònia de 1.100 anys i una espècie de corall tou que es considerava extingit i que va ser redescobert a l’Antàrtida en immenses praderies que poblen el seu fons marí.
Fins i tot hem pogut tocar gel antàrtic, d’un color i una textura untuosa i ens ha impactat que pugui guardar la vida en els seus canals, durant el rigorós hivern. El fitoplàncton hi subsisteix, creixent fins a la primavera següent per després alimentar el krill que filtra 1l d’aquestes microalgues en 1 minut. El krill empaqueta la matèria sobrant en pelets fecals que adoben el fons marí i el nodreixen. És per tot això que els ecosistemes antàrtics estan plens de vida!
L’Antàrtida és font de nous interrogants científics, com el cristall de sílice que forma les cabelleres de les esponges marines que sembla ser un experiment en curs i que algunes d’aquestes han aprofitat, emprant-lo com a tija per enlairar-se sobre el fons marí i ser les primeres a aprofitar els nutrients que cauen del fons.
Tots aquests exemples i exemplars, els hem pogut tocar i veure en directe, a través de mostres portades pels investigadors, en les diferents campanyes antàrtiques. Krill, paquets fecals, mostres de fitoplàncton del gel antàrtic, peixos de gel, estrelles de mar gegants… Els hem gaudit a les taules de la nostra Biblioteca com si es tractés d’una expedició científica.
La nostra experiència ha finalitzat quan Gili ha compartit amb nosaltres el descobriment d’una esponja nova per la ciència, el nom científic de la qual va ser dedicat a tots els fills dels científics i científiques que esperen que els seus progenitors retornin de les campanyes d’investigació i, en general, a totes les noves generacions de futurs investigadors i amants de la natura. Parlem de l’espècie: Stylicordia chupa chups, un gran exemple de ciència i humanitat per finalitzar una gran experiència antàrtica.
En nom de l’alumnat i el professorat de l’institut li donem les gràcies pel seu temps, per apropar-nos l’Antàrtida i ajudar-nos a sentir-la més a prop!
