El dia 13 de febrer, primer dia de colònies, l’alumnat de batxillerat va començar el matí fent la ruta de les fonts i els fortins de Ribes de Freser.
Després d’una curta estada per dinar a Ripoll, amb visita inclosa al centre històric de la capital del Ripollès, vam arribar a Roques Blanques.
En aquest alberg, a l’ombra de les capçeleres del Ter i el Freser, vam iniciar tres jornades de convivència, treball cooperatiu i muntanya.
El segon dia de colònies cooperatives a Ribes de Freser ens va acollir amb un sol i unes temperatures impròpies d’aquestes dates invernals.
La neu d’enguany, una excepció a l’olla de Núria aquesta temporada, va semblar un record només perceptible a través d’alguna emblanquinada a l’ombra dels arbres.
Els cims més alts custodien amb el trencalòs i els isards, la imponent ermita de Sant Gil, on l’olla, la campana, la creu i la pedra blanca esdevenen un símbol de fertilitat i creences passades.
Aquest dia ple d’esgotament, fruit d’una extenuant travessa amb raquetes, ens va recordar com d’importants i breus són els moments excepcionals.
El tercer dia de les colònies cooperatives d’enguany ens va acostar al moment del comiat, ara ja sí nostàlgic, d’uns dies extraordinaris que van passar ràpid com les centelles.
L’últim matí va discórrer entre equipatges que no tanquen, la velocitat relativa de la tirolina i la simplicitat eficient dels mosquetons a la Via Ferrada.
Així ens vam acomiadar de tres dies de convivència i cooperació a la Vall de Núria, on vam poder aprendre a deixar de banda antagonismes impropis i vam poder agafar les energies que ens propulsaran fins als misteris de les òrbites de juny. Aut viam inveniam aut faciam.
Pd. Agraïment infinit a tot el personal de l’alberg Roques Blanques.
