El Treball de Recerca (TdR) és, sens dubte, un dels elements que caracteritzen el batxillerat i que a la vegada comporta més preocupació als estudiants que l’han de dur a terme. I el meu cas no ha estat l’excepció.
El TdR ja em va presentar reptes a l’hora d’escollir un tema perquè, per una banda, volia que no només em motivés a mi, si no que causés interès als meus familiars, companys i professors i que em permetés aconseguir bons resultats. Aquesta part, personalment, va ser la més complicada de gestionar, perquè ets conscient que tens un treball a fer que val un 10% de la nota de batxillerat, però encara no tens ni idea del que faràs d’entre totes les possibilitats que existeixen.
Després de molts mesos de rumiar-hi i d’orientació per part de diferents membres del professorat, vaig decidir el tema principal del meu treball: l’adaptació musical d’una obra literària, sota la hipòtesi: “una adaptació musical pot transmetre els mateixos temes i sentiments que l’obra literària original?”. I sota la guia de la meva tutora del treball, l’Ana Espadero, vaig definir la direcció que prendria el projecte. Un cop enllestit això, vaig haver de procedir amb la recerca d’informació, l’estudi, la redacció de la memòria escrita del treball i l’elaboració de la part pràctica. Aquesta part del treball era complicada pel fet que havíem de tenir en compte molts aspectes nous que mai havien hagut d’aplicar als nostres treballs, com les citacions, incloure una bibliografia, la correcció d’estil, entre d’altres coses que vam aprendre i corregir.
Finalment, quan el treball pren forma i s’apropa la data de lliurament, arriba l’angoixa, la incertesa i la por de no haver estat a l’altura del que es demanava o de no haver complert els objectius que es demanen en un TdR. I són sentiments que et fan perdre en alguns moments l’energia, a més de l’esgotament mental que el treball comporta. En el meu cas, recordar que amb aquest treball, independentment del resultat que pogués obtenir, havia aprés més del que m’havia imaginat i que havia conegut en profunditat una obra i un autor dels quals em vaig enamorar, com és La casa de Bernarda Alba i Federico García Lorca. Això em motivava i em feia estar orgullós del treball i de tot l’esforç invertit.
És clar, mai no em vaig imaginar que gràcies a aquest treball aconseguiria tan bons resultats. La veritat és que haver obtingut una molt bona qualificació del treball i haver tingut l’oportunitat de presentar-lo al Fòrum TRiCS ja van estar tot un privilegi que em van fer molta il·lusió. El fet que ara hagi estat guardonat amb aquests dos premis em fa sentir-me encara molt sorprès, perquè francament no esperava guanyar-los, però a la vegada més content i satisfet amb la feina feta, orgullós d’haver estat capaç de fer un projecte d’investigació digne de dos premis i em fan veure que cada minut invertit va valdre la pena. Sens dubte, tota l’energia emprada i tots els moments viscuts amb el Treball de Recerca, tant els bons com els dolents, s’han vist recompensats donant un preciós tancament amb fermat d’or a aquesta etapa del batxillerat.
