Crònica d’un viatge a Londres (Roger Gómez)

El diumenge 30 de març ens vam llevar molt d’hora, punt de partida per anar a l’aeroport. En acabar d’embarcar, l’avió va enlairar-se amb destinació a Londres, on hi passaríem els següents quatre dies.

El mateix diumenge al matí, en arribar allà, un autocar ens va portar al hostel. En deixar l’equipatge, ens van deixar una estona lliure per poder dinar. Amb la panxa plena, vam començar a caminar per tal de visitar monuments. El primer lloc on vam parar va ser la National Gallery. En aquest museu hi havia pintures molt interessants. A continuació, vam continuar caminant fins a parar davant del Big Ben i del House of Parliament. Després de fer algunes fotografies, vam tornar al hostel, ja que havíem fet un bon recorregut caminant.

El dilluns, un cop llevats, vam tornar a sortir al carrer amb direcció al British Museum. Allà hi havia racons únics, com la zona d’Egipte, on hi havia exposades tombes i mòmies reals. En acabar la visita, vam caminar fins a la part del Soho per dinar i visitar la zona. Després d’haver dinat, vam anar a unes botigues que ens feien molta il·lusió visitar: la de M&M’s i la de Lego. Allà podíem comprar alguns souvenirs. Per concloure el dia, vam anar a passejar per Piccadilly Circus, James’s Park i a visitar el Buckingham Palace.

El tercer dia vam poder gaudir del London Eye, una nòria de 135 metres on, des de dalt, es podia veure gairebé tot Londres. Es va fer l’hora de dinar i cadascú va poder escollir on menjar per la zona. A la tarda, vam anar al Tate Modern, un museu d’art modern molt interessant, i de tornada al hostel vam creuar pel famós pont Tower Bridge.

L’últim dia ens vam quedar per la zona de Camden fins a la tarda. Aquest dia ens van deixar sols i podíem anar a veure el mercat d’allà i comprar alguns detalls per als nostres familiars.

Ha estat un viatge molt interessant i bonic que recordarem tota la vida amb molt de carinyo. Agraïm molt als professors que ens han acompanyat. Gràcies, Carmen, Mercè i Arnau, per fer possible aquesta experiència. No l’oblidarem mai.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes