Forta, solidària, valenta, lluitadora, extraordinària… són adjectius que tenim al pensament mentre llegim Un cel de plom, la biografia de Neus Català novel·lada per l’escriptora de Montblanc Carme Martí. Amb aquests qualificatius comencem, l’últim dilluns de maig, la trobada amb l’autora.
Els estudiants de 4t han llegit aquesta novel·la colpidora, ja que la vida d’una de les darreres supervivents dels camps d’extermini desperta emocions i sentiments diversos: d’admiració profunda cap a la protagonista; de rebuig i ràbia pels esdeveniments que li va tocar viure.
Martí posa la veu literària als records dels més de noranta anys d’una dona que és història viva del segle XX: va patir l’exili a França, va ser empresonada i deportada a Ravensbrück i, posteriorment, a un camp de treball a Txecoslovàquia, d’on va ser alliberada l’any 1945.
L’autora ha explicat com de l’atzar en va sorgir la idea d’escriure la novel·la, quin va ser el mètode de treball i el procés creatiu; també ha revelat múltiples anècdotes tant de la creació de l’obra com de la resposta dels lectors. Els nois i noies del Ramon Berenguer IV hi han compartit fragments de les cartes que han redactat per a la Neus (actualment té 102 anys i viu al geriàtric d’Els Guiamets) i mantenen un silenci que desconcerta la Carme. Potser la força de la història i el fet de tenir l’autora in situ els cohibeix i els deixa sense paraules. El silenci només s’ha trencat amb un “Oh!” emotiu i amb aplaudiments tímids quan ens ha regalat la coneguda fotografia amb el vestit de deportada signada per la Neus. La conservarem com un record entranyable d’una dona que estimem i admirem i de l’escriptora que ens l’ha fet tan propera, tan present per sempre en la nostra memòria.
“No recordo que ningú fes cap fotografia, recordo que el meu cap em deia mira, Neus, mira-ho tot bé, això no ho has d’oblidar. Totes ens vam prometre el mateix, que no oblidaríem, que explicaríem el que havíem vist, que ho devíem a les companyes mortes i ens ho devíem a nosaltres mateixes. Mai més no havia de passar una tragèdia com aquella!” (Quarta part. Capítol 1, Un cel de plom)”
A qui no hagi llegit encara Un cel de plom la hi recomanem com a una obra imprescindible i aprofitem per agrair la presència i la sensibilitat de les paraules de Carme Martí a qui seguirem llegint.
Carme Martí, llicenciada en filologia catalana, treballa actualment al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i ha publicat Història d’una cuinera. Memòries de Maria Badia (2008), Cròniques rurals (2011), Un cel de plom (2012) i El camí de les Aigües (2017)
La visita s’emmarca en el programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
