Tot va començar a l’estiu. Com que al meu cosí li van donar una beca per a estudiar la carrera als Estats Units, la meva tieta em va comentar que la Fundació Amancio Ortega (sí, el d’Inditex) donava beques a alumnes de 4t d’ESO per a estudiar el 1r de BAT als Estats Units i al Canadà, i em va animar a provar d’aconseguir-la.
Com que complia els requisits, com a mínim un 7 de mitjana de 3r d’ESO i un 8 d’anglès, em vaig presentar a la primera prova: l’examen escrit en anglès.
Com que no m’hi jugava res, vaig anar a Barcelona a fer la prova força tranquil. Unes setmanes més tard van sortir els resultats; per sorpresa meva, havia passat. Després de Nadal, a cadascú li van assignar un dia i una hora per a fer la segona prova: la prova oral i l’entrevista, que era per Skype. Va ser la primera entrevista d’aquest tipus que em feien, però em va anar força bé.
El 27 de gener a les 13.00 h van penjar a la seva pàgina web la llista dels becats. Just en aquell dia venia un joglar a classe l’hora abans. Al pobre home quasi no el vaig escoltar de tant nerviós que estava. Per postres, havia pensat mirar-ho entre classe i classe, però el joglar va acabar un quart d’hora tard! No vaig treure el mòbil per educació, però quan va acabar no vaig trigar ni cinc segons a mirar-ho, mentre pujava cap a classe.
Amb el pit a punt d’explotar vaig llegir incrèdulament que m’havien donat la beca. Ho vaig haver d’assimilar durant la següent hora, que tenia un examen de mates. Tots els números em van sortir torts de tant que tremolava.
Amb prou feines fa un mes que ho sé i ja estic en cinc grups de WhatsApp de becats. Ja he conegut molta gent de tot Catalunya, perquè vam fer una quedada a Barcelona, aprofitant la reunió de pares. Conèixer tanta gent que viurà la mateixa experiència que jo m’ha fet venir més ganes que arribi el 29 d’agost i marxi cap a Madrid per, després, anar cap al Canadà.
Se’m fa estrany pensar que de 9.500 joves que s’hi van presentar, més de 1.500 de Catalunya, jo sigui un dels 250 seleccionats!
Marxo a un altre país a estudiar, a millorar l’anglès i a conèixer una altra cultura, però només durant un curs. O sigui que tornaré aquí, amb els meus amics, per acabar el Batxillerat.
JOFRE SALSENCH
