Aquest matí, l’Institut Ramon Berenguer IV ha aturat l’activitat educativa per dur a terme un acte en record dels afectats de la dana. A quarts de dues, l’institut ha fet sonar el timbre perquè els alumnes baixessin al pati, on s’ha dut a terme la lectura de diversos manifestos en memòria de les víctimes afectades per la dana. Els textos, elaborats per alguns docents valencians del centre, han estat un sentit homenatge als milers de persones que s’han vist perjudicades de formes distintes pel temporal.
Ha encetat l’acte Antoni Manyanós, que amb el seu escrit feia memòria de la història del País Valencià d’ençà que els romans s’assentaren al voltant del riu Túria. Un repàs de com diferents pobles i civilitzacions han provat de dominar el riu i com han anat construint-se per acabar destacant també la generositat espontània de la gent:
com tots, he plorat molt veient el fang, veient l’aigua. Però també he plorat veient la solidaritat entre pobles i entre la gent. Per sobre de tot som solidaris, tots. Cambrils també té la seua memòria de l’aigua. La riera “tamé” baixa forta de tant en tant. He plorat veient com després de la tempesta arriba la riuà de gent i de generositat. I aquesta és la lliçò, per damunt de tot sigueu conscients que la solidaritat és la tendresa dels pobles.
Tot seguit, ha intervingut la Raquel Escrivà, que ha elaborat un manifest per a la justícia climàtica i la sostenibilitat al País Valencià. Membre impulsora de l’Escola Verda, en la seva intervenció ha ressaltat la importància que, com a ciutadans, tenim per tal d’exercir pressió per demanar canvis i ha fet una reivindicativa crida per tal que exercim el nostre dret d’exigir mesures per tal que no es repeteixin situacions com l’ocorreguda:
Aquest és el moment de prendre decisions que transformen el nostre model de vida, i que contribueixin a la preservació del nostre entorn i de la nostra cultura.
En acabar les lectures, s’ha fet un minut de silenci en record de les víctimes de la gota freda de València, Castella-la Manxa i Andalusia. Un minut de silenci que, com la directora Ana Espadero assenyalava, “és un gest simple, però ple de respecte i estima cap a aquells que estan patint tant”. Un minut de silenci
en veu dels que venim de València i els seus pobles: Alfafar, Benetusser, Chiva, Paiporta, Utiel, Algemesí, ara tots coneixeu ja aquestes poblacions, però també Tavernes, Albalat, Carcaixent, Manises, València, som molt els que des de molt a prop estem patint. Aquests llocs no són només noms en un mapa; són casa nostra. Aquesta situació ens toca molt a prop i ens recorda la importància de la comunitat i el suport mutu en moments tan difícils.
Així mateix, el centre ha creat un mur, entès com un espai de participació i reflexió, perquè alumnes, professors i personal d’administració i serveis puguin expressar-se lliurement a l’entorn de la tragèdia. En aquest sentit, crear entorns en què es pugui compartir el dolor és necessari per comprendre i afrontar la catàstrofe.
El centre vol recordar que és punt de recollida de material que enviarà a València. Des d’aquest espai educatiu volem fer una crida a la solidaritat. La comunitat educativa del Berenguer vol expressar novament el seu condol a les famílies de les víctimes i el suport a tots els afectats i afectades.
