LES DONES CIENTÍFIQUES I ELS PREMIS NOBEL
La científica francesa Emmanuel Fuster i la nordamericana Jenifer A. Doudna comparteixen el premi Nobel de Química 2020, per la investigació sobre la tècnica CRISPR/CAS.
Us heu preguntat quantes dones han aconseguit el Premi Nobel?
Doncs ha estat tema de debat, dins i fora de la Fundació Nobel, ja que fins l’any 2019 s’han atorgat un total de 950 premis i tant sols 54 d’aquests premis han anat a parar a mans de dones i, en concret, en el camp de la Química s’han donat 112 Premis Nobel, dels qual només 7 han estat dones. La veritat és que els premis Nobel ,celebrats des de 1901, representen el món i tenen un gran prestigi, però pel que fa a la igualtat de gènere no guanyarien pas un premi per ells mateixos. I no és que les dones no investiguin! De fet, la primera dona que va guanyar un Nobel va ser Marie Curie, pionera en els primers temps d’estudi de les radiacions. I no va guanyar un, sinó 2 premis! Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L’any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l’aïllament del radi pur. Fins a dia d’avui, continua sent la única persona que ha guanyat dos Premis 
Nobel!
Aquest any 2020, no obstant, el premi Nobel de Química ha estat atorgat a dues GRANS investigadores, DUES GRANS BIOQUÍMIQUES: Emmanuel Fuster i Jenifer A. Doudna.
El premi ha estat atorgat per la seva investigació amb CRISPR/CAS (repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades).
Uff, i això què és, us preguntareu?
Les CRISPR/CAS no són més que un magatzem de memòria de les infeccions virals que sofreixen els bacteris. En concret, és una eina dels bacteris que els permet reconèixer el genoma de virus i destruir-lo, i és a partir d’aquestes 
eines que les investigadores han desenvolupat una tecnologia que permet tallar i editar el material genètic. Podem dir que són unes “tisores genètiques”, que permeten tallar l’ADN en posicions concretes i així, entre d’altres, poder editar amb molta facilitat el genoma, és a dir canviar el missatge genètic, com qui canvia les lletres de les paraules d’un llibre, per corregir errors.
Les seves aplicacions són molt diverses, i aquesta tècnica ben utilitzada podrà canviar-nos la vida, ja que es podran tractar malalties fins ara incurables, com el càncer (investigacions molt recents en humans amb càncer de pulmó), o de malalties genètiques (Corea de Huntington, distròfia muscular de Duchene), la cura del Zika o altres malalties infeccioses, o per tal d’aconseguir aliments o animals modificats genèticament i mil coses més! Comencem a tenir les eines, però encara cal molt més.
És per això que aquest treball és tant important, ja que serà referència per a futures investigacions en el camp de la biotecnologia.
Dept. Ciències de l’INS Ramon Berenguer IV.
