Els alumnes de 3 d’ESO de l’Institut Margarida Xirgu anem de colònies al Solsonès
El passat dilluns 28 de març els alumnes de 3 d’ESO de l’institut Margarida Xirgu vam agafar l’autocar per començar el nostre viatge cap a la Rectoria de la Selva al Solsonès, amb l’objectiu de posar a prova els coneixements adquirits durant tot el curs i aprendre més sobre la natura.
Ens vam instal·lar en una casa de tres pisos amb un porxo i un pati. També hi havia una pista de futbol i piscina. Tot això ho vam veure després d’esmorzar quan ens van mostrar els límits del recinte. Hi vam estar tres dies amb els nostres companys. Fèiem dues activitats, una abans de dinar i una altra, després. A la nit fèiem jocs amb llanternes.
Després de descansar i explorar la casa vam començar la primera activitat, un parc d’aventures que es dividia en diverses proves físiques de les quals la que més em va agradar va ser la tirolina. En acabar vam començar a fer el dossier amb la informació que ens va donar la monitora.
Més tard vam anar a sopar, per després fer l’última activitat a la nit. Per posar-nos a prova els monitors van donar les instruccions en anglès, cosa que va confondre a bastants, però entre companys vam poder aclarir-nos.
Primer vam jugar al caçador. Uns quants havien de descobrir amb la llanterna els altres i aquests s’havien d’amagar per tot el recinte. De tots els jocs que vam fer aquest va ser el millor, et puja l’adrenalina quan corres per un bosc que no coneixes amb la por que t’agafin.
El segon joc va ser similar al Pica Paret. Els monitors es giraven cada cert temps, apuntaven amb les llanternes i si et reconeixien tornaves al punt de partida.
El segon dia després d’esmorzar vam fer una caminada de dues hores per fer diverses activitats al riu. Ens van dividir en dos grups de dues classes cadascuna. La primera activitat va ser en una zona de bosc on vam aprendre i posar en pràctica els coneixements sobre la biodiversitat.
La segona activitat va ser al riu Aigua d’Ora, on vam aprendre sobre les diferents espècies d’insectes i amfibis. Vam tenir la sort de veure un tritó pirinenc. La monitora ens va explicar que és una espècie en perill d’extinció i que el fet de veure’n un vol dir que el riu està en bon estat. És a dir és un bon bioindicador.
En tornar, a mig camí es va posar a ploure. Això, més el fet que tots estàvem cansadíssims i avançàvem lentament, va fer que acabéssim xopats. Després d’alegrar-nos bastant en arribar, vam canviar-nos i descansar durant una estona.
La segona activitat que vam fer va ser una cursa d’orientació. Ens van dividir en grups i amb ajuda d’un mapa vam haver de trobar fites repartides per tot el recinte. Alguns companys no tenien gaires forces per estar bosc amunt o bosc avall, però n’hi havia d’altres que estaven entusiasmats per aquesta activitat. El meu grup va acabar segon després de posar-hi moltes ganes, però n’hi va haver un altre que es va donar més pressa i va acabar guanyant.
Una anècdota és que el primer dia altres companys van fer aquesta mateixa activitat i dos es van perdre en sortir del recinte. Afortunadament van poder trucar a companys per tornar.
L’última nit vam fer diversos jocs amb música. Si guanyaves podies escollir alguna cançó que sonaria després a la pista de ball on molts es van lluir amb els seus passos i altres només van gaudir de la música.
A part de les activitats també va ser divertit estar amb els amics. Passàvem la nit desvetllant-nos conversant o jugant a les habitacions. No recomanaria la visita a persones que no els entusiasma la natura o activitats esportives. Però, si t’agrada la natura, l’esport i passar temps amb companys és un lloc molt bo, amb un entorn bonic i una casa acollidora.
Nensi Singh Bala, 3r A
