Sortida al Tibidabo
Experiències inoblidables
Dijous 14 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO vam anar al parc d’atraccions del Tibidabo. Vam sortir de l’institut a un quart de nou amb el David Cano, la Pepa, en Quim i amb el José Ramón. Vam agafar el metro i després el funicular per pujar al Tibidabo, ja que es una muntanya.
En arribar, ens vam dividir per classes i cadascuna tenia un monitor. El nostre es deia Xavi. Ens va donar un dossier sobre totes les atraccions, on s’explicava el funcionament de cadascuna, com es va construir i quins tipus de forces utilitzava.
Primer vam anar al vaixell, una atracció bastant divertida i recomanable per a tot el públic. Abans de pujar-hi ens van mostrar el seu funcionament. Era molt curiós perquè tot el vaixell es mou només amb una roda que té a la part de baix. Hi vam pujar i va ser molt divertit perquè em feia pessigolles a la panxa.
En acabar vam anar als autos de xoc, una altra atracció molt recomanable per a tothom. El mecanisme d’aquesta va ser el més interessant: la malla que té a dalt serveix per fer un circuit elèctric i perquè els cotxes puguin circular correctament. La pista està feta d’acer inoxidable i això és un element fonamental perquè es mogui el cotxe. Una altra dada curiosa és que quan els cotxes xoquen generen tres tipus d’energia: energia sonora, energia tèrmica i energia cinètica. Aquesta atracció em va agradar molt, però em vaig fer mal a l’esquena.
Després vam anar a esmorzar perquè teníem molta gana. En acabar, vam anar al “Diavolo”, que són cadiretes rotatòries que van pujant. Ens van dir que les cadiretes s’aixequen a causa de la força centrífuga i moltes coses més sobre l’atracció. En la meva opinió, aquesta va ser la pitjor, ja que em vaig marejar moltíssim. Després vam anar al “Tibidabo express”, que és un tren que va a 26 km/h. Sembla poc, però quan hi puges es sent molt més ràpid. Una dada interessant és que el tren té deu motors, impressionant! Em va agradar molt perquè sentia que anava molt de pressa i perquè el tren feia una volta per tot el parc d’atraccions.
Per finalitzar, vam anar a la muntanya russa, la millor en opinió de tothom. Aquesta utilitza pinyons i cadenes que ajuden a pujar els vagons. Quan vaig baixar, estava més marejat que abans, però va valer la pena. Després vam acomiadar-nos dels monitors i vam tornar a l’institut. Una anècdota que vaig tenir és que mentre estàvem en el metro a la tornada vaig obrir la motxilla i vaig trobar les ulleres trencades.
En la meva opinió va ser una de les millors excursions. La veritat es que m’agradaria tornar-hi.
Miguel Angel Correa Ortiz (3rC)
