El dia 7 de febrer de 2024 vam tenir el goig de rebre a l’institut l’escriptora valenciana Gemma Pasqual, autora d’entre d’altres de la novel·la distòpica Like, per tal de xerrar sobre temes humans, socials i literaris amb els alumnes de 2 n ESO del Margarida Xirgu.
Aquests han estat llegint un títol de l’autora, Xènia, estimar no fa mal, i la primera part de la xerrada va consistir que l’autora contestés diferents preguntes sobre temes com els personatges de la novel·la i l’argument, sobre l’ús de les xarxes socials, i sobre l’autoestima d’un adolescent. Les respostes van ser directes, i plenes d’esperança i de ganes de viure.
Prèviament, quan Gemma Pasqual va entrar a la sala d’actes, va ser rebuda per uns alumnes que portaven uns cartells amb la frase: “Benvinguda”. Seguidament, un grup de 2n ESO havia preparat una
sorpresa: tocar en directe la cançó Fil de llum d’Andreu Rifé, que va ser banda sonora de Polseres Vermelles, i cançó escoltada pel personatge de ficció Xènia. Després, l’escriptora valenciana va dir
que s’hi havia emocionat. Ens va agradar molt aquest acte organitzat pels professors de música de l’institut.
La segona part de la xerrada va tractar sobre temes personals i biogràfics de l’autora: família formada per mare, pare i germans, formació escolar, primera feina en el món de la informàtica, matrimoni i fill, inici de la seva trajectòria literària…Tota la narració biogràfica va anar acompanyada de comentaris engrescadors i esperançadors.
Llavors, en un moment donat, una alumna de 2n ESO es va animar a pujar a l’escenari i va seure al costat de la Gemma Pasqual. L’autora li va preguntar sobre què escrivia la noia i les ganes que
les seves lletres poguessin forma part de cançons. Després, un cop la noia va baixar de l’escenari, la narradora valenciana va comentar en què consisteix escriure literatura de ficció. Precisament, la Gemma Pasqual va poder comentar l’inici de la pel·lícula Jo, robot, adaptació de la novel·la homònima d’Isaac Asimov. L’escriptora va comentar les normes ètiques que haurien de presidir les vides dels robots en un món futur, i que formen part de la novel·la Xènia, estimar no fa mal.
Finalment, després d’haver respost dues preguntes més, es va donar per acabat l’acte i dos alumnes van regalar-li un ram de flors com a record de l’acte. Aquest moment va ser molt emotiu i sabem que també ella es va emocionar.
