Al món es parlen unes 7000 llengües diferents. Això vol dir, que para referir-se a qualsevol ésser viu (com podria ser un gos) tenim vora 7000 formes diferents. Com poden els científics que parlen llengües diferents i tenen formes diferents de dir gos, saber de què espècie estan parlant? La solució va aparèixer al segle XVIII, quan Carl Linnaeus va idear el sistema que gastem en l’actualitat: amb un nom que consta de gènere i espècie, eviten ambigüitats. Aquest sistema, estandarditzat i basat en característiques morfològiques i genètiques, permet una comunicació eficaç entre científics de diferents regions i cultures. Tots els científics saben q
uè, a part de la forma autòctona que tenen de referir-se a un gos, han de gastar un nom específic quan parlen amb científics d’altres països, per eixample gos es coneix com a Canis familiaris. I nosaltres, els humans, som Homo sapiens.
Alguns alumnes de 1r d’ESO han jugat a ser exploradors. Cadascun s’ha inventat una nova espècie de papallona (mitjançant papiroflèxia) i li han ficat un nom científic seguint les normes per fer-ho:
1. A de constar de dues paraules (la del gènere i la de l’espècie).
2. La primera paraula comença en majúscules i la segona s’escriu tota en minúscules.
3. Han d’escriure el nom sencer, si és possible, en cursiva!
Us deixem algunes de les més boniques!
