Andrew Bradley, graduat en Filologia Clàssica per la Universitat de Liverpool, al Regne Unit, està preparant una tesi doctoral a la Universitat de Sheffield, de la mateixa regió. Aquests dies, ha visitat el nostre institut per tal de descobrir més sobre la nostra llengua, els usos d’aquesta, les estructures de les paraules, etc. Per això, hem volgut saber més sobre els seus estudis, el seu futur, i els objectius que vol assolir amb aquesta tesi.

– Ens podries resumir el que voldries fer amb la teva tesi doctoral?

La meva tesi investiga les opinions dels alumnes de 4t d’ESO, a més a més dels professors d’aquest curs, sobre com s’aprèn sobre determinats temes a partir del seu llibre de text de català. Comparem aquest llibre de text de llengua amb un altre d’una altra comunitat autònoma. És una mica complicat; per exemple, és com si comparéssim el llibre de Catalunya amb un de la Comunitat Valenciana. Mirem similituds i diferències en relació a la llengua, la identitat nacional dels Països Catalans, entre altres coses.

– En què et vas inspirar per fer aquesta tesi?

Molt bona pregunta. Tinc uns amics a Alacant i vaig conèixer, a partir d’ells, el debat sociolingüístic del valencià amb el català; perquè… hi ha gent que pensa que el valencià no és un dialecte d’aquesta llengua anteriorment esmentada, sinó que és una llengua independent, completament diferent. A partir d’aquest fet vaig interessar-me en veure com està tractat aquest tema als llibres de text dels centres escolars. El meu màster va sobre una estudi completament textual dels llibres. Ara, amb el doctorat, el que estic fent és entrevistar alumnes i professors del mateix curs, per veure el que realment està passant.

– Has estudiat altres llengües a part del català?

Sí. He estudiat grec clàssic, llatí i copte sahidíc; i a nivell personal, vaig estudiar l’italià, el portuguès, el turc, el rus i l’àrab.

– Has trobat diferències en els diversos parlars catalans? Quins?

Sí, n’he trobat uns quants. Per exemple, he notat que sempre els alumnes diuen «lo», com ara lo nostre llibre de text. Això no ho havia sentit en altres instituts. És un particularisme que he escoltat aquí.

– En quina llengua redactaràs la tesi?

En anglès, òbviament! Però tot i així, també m’agradaria fer-ne una versió en català, perquè penso que la majoria dels lectors seran catalanoparlants, i per tant, quan acabi de fer això desitjaria traduir-ho al català.

– Què t’agrada més, d’aquest estudi?

Conèixer a la gent, la part etnogràfica de la llengua, el viatge de cada lloc i saber les diferents històries sobre la parla dels alumnes i els professors dels centre catalans, perquè, de veritat, aquest estudi que estic fent és molt interessant. No estaria fent aquesta entrevista si no estigués aquí fent la tesi.

– Per què et vas centrar en l’estudi del català?

Realment, no sé per què. La veritat és que vaig tenir una experiència interessant amb el valencià perquè, com ja us he dit, tinc uns amics a Alacant. Vaig pensar que el valencià no servia per a res; era només un dialecte que només es parlava dins de casa. Vaig arribar a la universitat i vaig fer un mòdul d’una assignatura de sociolingüística hispànica, i a partir d’allí, vaig prendre interès per la llengua i la cultura catalana. Realment no us puc donar una resposta ben definida i clara, però sí, va arribar a ser un tema que em va interessar moltíssim.

– Per finalitzar, quines conclusions esperes treure de l’alumnat?

Això és una pregunta ben plantejada també. La veritat és que no tinc unes conclusions molt definides; tinc un munt d’apunts i d’idees que he agafat de l’alumnat però encara no puc acabar de fer les conclusions finals. El que puc confirmar és que hi ha diferències en els parlars catalans i valencians molt interessants. En un futur pròxim ja els tindré, desitjo.