Que la natura inspira poemes, ja ho sabíem; i que hi ha moltes maneres de mirar-la, també; el que potser no sabíem, o oblidàvem, és que, de mirar-la junts, cobrava nova vida; i hem gosat fer-ho.
No ens ha calgut buscar destí llunyà; el jardí del nostre institut era l’escenari perfecte: diversitat d’espècies, especificitat mediterrània, senyals de vida i de pas del temps. Tot era a prop i estava a punt perquè ens acostéssim, junts i diversos, als arbres que arrelen amb nosaltres en l’espai que compartim.
Us oferim un itinerari per les espècies representatives del clima mediterrani allotjades al jardí de l’Albéniz; aquelles que han donat escalf a les paraules de les poetes que recull el llibre de Marta Pérez Serra i Margalida Capellà Soler Dones, arbres i poesia.
Llegiu la proposta com una temptativa integradora i oberta d’apropar-nos a una realitat viva, que no entén ni s’ajusta a rigors acadèmics.
Amb aquesta presentació iniciem el nostre recorregut: un primer pas per obrir camí.
Comentaris recents