I s’acostava el drac, poderós de la nostra por, la por que ens havia tancat ulls i boca i pensament. Però en secret, entre nosaltres, de mà en mà ens passàvem una rosa de paper. Obstinada força de la rosa que es tornava olor de llibre, de pluja d’abril, d’aire net.
Així, a poc a poc, els que som poble conjuràvem el perill de la fera, a cop d’esperança tossuda. I Sant Jordi tornava a cada carrer, a cada plaça on l’esperaven per salvar una princesa ferida: fugaç trobada d’amants que esperen impacients la propera.
Felicitats a tots i totes els que vau participar i gaudir del Sant Jordi d’enguany i… fins a un altre abril!
Vicent Andrés Estellés, Cançó de la rosa de paper, dins Obra Completa, vol. 4, 1978.
Comentaris recents