Premi Ovidi a la interpretació musical per a Matilda, de La Tropa
Barcelona, Teatre Poliorama, 1 de juny de 2019
Un altre… i ja en són uns quants, els premis que ha recollit la nostra tropa d’actors i músics. Enguany el reconeixement ha estat per la interpretació musical de l’obra que el grup va presentar el curs passat (2017-18), Matilda. Si tenim en compte que la peça és un musical d’èxit a les cartelleres de tota Europa, sembla evident que el premi va directe al cor de l’actuació dels nostres alumnes. I cal no perdre de vista que el premi ve de molt amunt; del prestigi d’un guardó que s’empara en la figura de Buero Vallejo per al conjunt d’Espanya (i és que el concurs és d’àmbit estatal; poca broma!) i pren el referent inoblidable i inexcusable d’Ovidi Montllor per a la fase catalana.
Doncs bé, ara toca reconeixement des de les nostres files, les de casa. Primer per a les dues dones, comandants en cap, que lideren la tropa amb tant de rigor com generositat. Perquè el seu lideratge és més que simple estratègia de batalla; d’elles depèn la intendència, la trinxera, i el triomf definitiu de la tropa. En depèn perquè les seves armes són invencibles: hores més enllà de totes les hores, feina tan imprescindible com ingrata, que elles ni estalvien ni exhibeixen. La Roser i la Marta llueixen els galons dels capitans més aclamats: els que baixen a l’arena del combat, primers a primera línia de foc, armats de l’entusiasme i de la idea que fa llum als seus soldats.
I no volem ser parcs en el reconeixement per als membres de La Tropa, petits i grans. Els que ahir vèiem encara tendres, assajant gest i veu a l’escenari, avui trepitgen taules amb pas ferm i front ben alt. Potser perquè els grans no acaben de marxar i els fan de mirall de prínceps; se’n van i tornen, com les cigonyes fidels al niu de cada primavera.
Hem dit de prínceps, sí, perquè els guardons sempre arriben als cors nobles i escollits, als que, sense saber-ho, han engendrat una nova aristocràcia. Així són els nostres soldats de tropa: obstinats en la voluntat de vèncer, desafiadors en l’adversitat, fraterns en la batalla. I així els veiem créixer: aprenents que juguen, homes i dones que surten a escena buscant el seu camí. Que el nostre aplaudiment més càlid els ajudi a trobar-lo i els faci sentir l’emoció infinita de la història que ells escriuen.
Una petita mostra de l’actuació.
Comentaris recents