Com cada any arriba maig, verd de fulles tendres que encara tremolen, tot just passat el darrer fred i ja obertes al nou sol. També tremolen els cors, torbats s d’emoció i de reptes. Cada any canvien els rostres, els noms; el que mai no canvia és la joia del camí fet, dels passos compartits.
Que per sempre sigui així!
Comentaris recents